12.4.08

Un lobito bueno


Las cosas no siempre son lo que parecen, eso lo sabe hasta el que poco sabe.
Los sueños, la fantasía y la imaginación son todavía hoy el mejor refugio ante un mundo que nos da la espalda demasiadas veces. O al que nosotros giramos la cara.
Los anhelos, disfrazados de fruta del paraíso, se confunden y se desvanecen con el amanecer.
La locura sin embargo, nos empuja a luchar por causas ajenas a nuestras querencias verdaderas.
La belleza de la imperfección se esconde tras la máscara, y perdemos la razón al bajar la mirada.
El silencio que aturde la prisa nos aleja de nosotros mismos si no nos escuchamos con atención.
En la batalla contra la desidia merece la pena no rendirse, aunque la derrota sea nuestro destino inevitable.
Yo, que pocas cosas sé, eso sí lo sé.

8 comentaris:

fada ha dit...

"El lobito bueno"! Quins records... És la primera cançó que vaig aprendre a tocar amb la guitarra. Ara em podria posar a fer una reflexió tòpica sobre el pas del temps però ens ho estalviarem tots plegats. A més avui estic en hores baixes. Gràcies per compartir el poc que dius que saps que, tanmateix , és molt. Bona setmana.

Què t'anava a dir ha dit...

Completament d'acord amb tu, sobretot en dos frases:

1) Los anhelos, disfrazados de fruta del paraíso, se confunden y se desvanecen con el amanecer.
I TANT!!!

2) La locura sin embargo, nos empuja a luchar por causas ajenas a nuestras querencias verdaderas.
No ho podies dir millor. Has vist els centenars d'aficionats del Barça que van als aeroports i entrenaments a esbroncar els jugadors? I segur que molts d'ells van en RENFE i no es van queixar mai!!!

Anem fatal...

Anònim ha dit...

oooh quin post més xulo!!
Jo em quedo amb la darrera frase:
"En la batalla contra la desidia merece la pena no rendirse, aunque la derrota sea nuestro destino inevitable"

Eli ha dit...

En la batalla contra la desidia merece la pena no rendirse, aunque la derrota sea nuestro destino inevitable....
Genial... Encara que no hi ha derrota.... quan has lluitat amb totes les teves forces, no hi ha derrota... perque almenys ho has intentat, i alguna cosa, has tret, això segur!!!
Un post per pensar!!!

Judit ha dit...

Increïble, com sempre :)

Les coses no són el que semblen, i de vegades sort en tenim oi? Però què més puc dir jo... si ho has dit tot tan bé...

En fi, crec que torno a aterrar per aquí després d'uns dies de desconexió, així que... com sempre, ens llegim! (T'he fet cas eh? :P)

Petons guapo!

proudemax ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
stel ha dit...

la imaginació i els somnis no s'haurien de deixar mai de banda, que ajuden a fer una mica més maca la rutina!
bon divendres!

vafalungo ha dit...

Fada: Una fada tocant El lobito bueno ha de ser tot un regal per als sentits, sens dubte. Petonets!

Què t'anava a dir: Sí, anem fatal. Però podem anar pitjor. O millor. Depèn de nosaltres. Malhauradament.

Francesc: Tot un honor, aquest comentari. Benvingut a casa teva, Francesc!

Eli:Sí, sempre en treiem alguna cosa. Fins i tot de la derrota que no és derrota. Petonets!

LLuNa: Sí, moltes vegades les coses són millor del que semblen o del que pensem que poden ser. Petons!

Stel: I si a més aconseguim que la rutina deixi de ser rutinària, encara millor, oi? Petons!