- Tinc certa tendència a deixar-me portar per la melancolia.
- Sóc molt despistat i altament propens a la confusió.
- Sovint estic a la lluna, i capto de la realitat apenes una porció distorsionada.
- Estic abonat a l'esperança i a la llei de Murphy.
- Sóc incapaç de renunciar a la dignitat tot i que l'orgull m'ha jugat males passades.
- Crec en la lògica de l'absurd.
- Sóc contradictori, i moltes vegades no m'entenc ni jo.
- He aprés a oblidar, però no m'he oblidat d'aprendre.
- Les casualitats, l'optimisme i el coixí són els déus que més venero.
- M'agraden els móns ficticis, segurament perque són molt més senzills.
- Imaginar, somniar i desitjar són els tres verbs que més conjugo.
- M'agrada recordar i que se'n recordin, mirar i que em mirin, escoltar i que m'escoltin, estimar i que m'estimin.
- Crec que vindran temps millors, però no m'arrepenteixo de casi res.
- No em rendeixo, però a vegades no sé per qui lluito.
Marta
Fa 5 mesos
9 comentaris:
Ei vafalungo,
a mi també em posseeix sovint la melanconia però, a diferència de tu, sóc excessivament racional i això em porta a menjar-me molt i molt l'olla. Jo no sé oblidar i a vegades em faria falta...
Viu en el teu món, ves a la teva i segueix desitjant i somiant. Què ens queda, si no és això? Tinc enveja sana de l'optimisme que despren el teu post.
Salut i un petonàs
- M'agrada veure el Sergi dos cops en un dia.
la màgia de les casualitats... fa temps que no en visc... o potser és que no les veig... no se...
Shadow: Un parell de dosis d'optimisme al dia, una abans d'anar a dormir i una altra al llevar-se són la millor recepta per afrontar les inclemències que ens toca afrontar. Sense contraindicacions ni efectes secundaris!
Proudemax: Això sí que em fa enveja! Veure'l cura tots els mals i transmet una sensació molt difícil d'explicar. No sé si a vosté també li passa o és un efecte provocat per la condició tietil.
Srta "y": A vegades no les sabem veure, però haberlas, haylas. Poden passar per davant nostre amb una màscara que les fa passar desaparcebudes, o podem ser tant racionals que ens neguem a acceptar-les com a inexplicables sota un prisma lògic. Però si hi creu, ben segur que tornaran a visitar-la aviat.
¡Confiesas que has vivido! Lindo pues.
Sonrisas desde la árida y gélida Castilla, adornada por el consumismo propio de estas fechas tan duraderas.
Sí, confieso que he vivido. ¡Y confieso también que me queda mucho por vivir!
Una sonrisa de vuelta para enfrentar el consumismo y el frío.
Sempre he admirat la exotica barreja d'enginyer i humanista que ets...
Veig que per fortuna nostra [la gent que et coneixem], hi ha coses que no canvien mai.
F
oooh! gràcies per visitar-me i per fer-me arribar al teu blog. M'encanta...
Chef (F): Exòtic potser sí, però enginyer ja fa temps que no! Però tens raó, hi ha coses que no canvien, per sort. Una abraçada des del continent.
Nimue: Un plaer veure't per aquí. A mi m'ha encantat visitar les teves llunes, així que procuraré passar tant com pugui.
Publica un comentari a l'entrada