Puertas y paredes

Dentro de estas paredes construyo mi universo.
Lo edifico con palabras, estrellas y sueños.
Mientras, transpiro letras, abrazos y descubrimientos.
Si consigo cruzar la puerta, qué encontraré?

Estabilidad milagrosa?

No sigui dit que no s'avisa.

Paraula d'honor?

Ciutat de Guatemala.
Busqueu habitació?

Prueba superada

Com els protagonistes de moltes noveles, els obstacles apareixen en el moment més inesperat, però el nostre heroi els supera i traspassa límits insospitats. L'argument encara ha de fer molts girs sorprenents, però la trama comença a agafar un ritme trepidant. On ens portarà el proper capítol?

La città eterna

Lo Piset's productions presenta:


Viatge a l'eternitat.
Si xiquets, mos n'anem a escoltar pedres, rememorar glòries passades i admirar el ciment de civilitzacions antigues i presents. Conèixer el passat, disfrutar del present, somiar el futur.
D'aquí a un mes als millors cinemes.

Vivito y coleando

No tinc cap intenció d'utilitzar els seus serveis, però si mai em passés res, no deixeu de trucar-los!
(recomano clicar sobre la imatge per veure-la més gran i observar-ne els detalls, no té desperdici!)
(Foto: Maria R. A prop de la frontera entre Chiapas i Guatemala)

Camins

A vegades un no sap a on desemboca la corrent. Però a algú se li acudeix alguna idea millor que obrir els ulls i disfrutar del paisatge?
(Foto: Patricia C.)

Al ritmo de la banda

No sé si deu ser per l'arribada de la primavera, però sembla que la temporada de concerts va prenent forma. Aquesta nit els Kumbes del mambo (el confetti de colors, per mi és meravellós!), dimarts La Troba Kung-Fú (una rumbeta ben passejada, et cantaria a cau d'orella) i divendres La Carrau (posa-hi herbes i canyella i remena amb alegria). I això que les festes majors encara no han començat.
Però no vindrà malament aquest ritual en el que s'allunyen els mals esperits mitjançant el ball, l'alegria i la complicitat.
Una cançoneta i mos n'anem-em!

La ciencia dels somnis

Ahir vaig anar a veure La Science des rêves. Hi vaig anar a cegues, sense haver-ne llegit cap crítica, sense saber-ne res. I em va encantar. L'univers d'Stephane, el protagonista que barreja el món real i l'oníric, és una preciositat. És un cant a la imaginació, a la creativitat, a l'enginy, a la poesia i a l'humor. No és però, una pel·lícula fàcil. Cal entrar-hi i submergir-s'hi. Això si, un cop dins, aconsegueix dibuixar un somriure que no s'esborra. La inseguretat, la por, la il·lusió, l'amor, l'amistat. Ingredients amb els que es construeixen els somnis. i amb els que s'ha construit aquesta petita meravella.

Love & Hate

Porque sois mi pasión, mi sustento, mi rutina.
Mi presente, mi mareo, mi éxito.
Mi mar de dudas, mi certeza, mi corazón.
Ventana, ilusión y sueño.
Mensaje cifrado, sinrazón.
Mis primeros pasos, mis cumbres, mis tropiezos.
Mis noches en vela, ojos cansados, tinta gastada.
Inmersiones, sorpresas, vergüenza ajena.
Vidas lejanas, propias, cómplices.
Apetitosos, engreídos, muertos de hambre.
Mi sueldo, mi mundo, mi piel.
Mi día a día, mi locura, mi subterfugio.



Porque os amo y os odio.

Salga la luna

Com tothom sap, la Lluna és el país on viuen els llunàtics. Algun astronauta s'hi deixa caure per fer -hi turisme de tant en tant. Aquest cap de setmana hi ha hagut un eclipse, que és el que passa quan tots els llunàtics decideixen apagar la llum. Segurament per protestar per alguna pujada de tarifes de l'electricitat i de la cera per fer espelmes. Però en aquests moments es pot veure que la Lluna en realitat no és blanca, sinó vermella. Però no volen que se sàpiga, no fos cas que aquesta temporada els astronatues preferissin viatjar a Mart o a Júpiter. A Plutó no, que ja no és planeta.

Matrioshkas

A vegades, quan ens obrim, de dins nostre surt un nou jo, una nova nina russa que a la vegada conté un altre jo-nina que amaga un altre jo-nina. Sense totes aquestes màscares, seríem invisibles?

Val per...

I a més podeu veure lo guapo/a que serà al blog que la sistera ha estrenat: cargolet
Ole, ole!!

Si no saben volar (Espantapájaros)

No acostumo a incloure textos literaris en aquest blog. Tot i que moltes vegades n'he estat molt temptat. Textos de Galeano, de Benedetti, de Borges, de Cortázar o de tants altres que, sens dubte, mereixen ser llegits, disfrutats i gaudits amb els cinc sentits. Però no he pogut evitar incloure aquest text d'Oliverio Girondo, per a que el descobriu si no el coneixeu, per a que el gaudiu si ja forma part de les vostres referències literàries. Directament des d'Espantapájaros, amb tots vosaltres, Oliverio Girondo:

No sé, me importa un pito que las mujeres tengan los senos como magnolias o como pasas de higo; un cutis de durazno o de papel de lija. Le doy una importancia igual a cero al hecho de que amanezcan con un aliento afrodisíaco o con un aliento insecticida. Soy perfectamente capaz de soportarles una nariz que sacaría el primer premio en una exposición de zanahorias; ¡pero eso si! - y en esto soy irreductible- no les perdono, bajo ningún pretexto, que no sepan volar.

Si no saben volar ¡pierden el tiempo las que pretenden seducirme! Esta fué - y no otra- la razón de que me enamorase, tan locamente, de María Luisa. ¿Qué me importaban sus labios por entregas y sus encelos sulfurosos? ¿Qué me importaban sus extremidades de palmípedo y sus miradas de pronóstico reservado? ¡ María Luisa era una verdadera pluma!

Desde el amanecer volaba del dormitorio a la cocina, volaba del comedor a la despensa. Volando me preparaba el baño, la camisa. Volando realizaba sus compras, sus quehaceres... ¡Con qué impaciencia yo esperaba que volviese, volando, de algún paseo por los alrededores! Allí lejos, perdido entre las nubes, un puntito rosado. "¡María Luisa! ¡María Luisa!...y a los pocos segundos, ya me abrazaba con sus piernas de pluma, para llevarme, volando, a cualquier parte.

Durante kilómetros de silencio planeábamos una caricia que nos aproximaba al paraíso; durante horas enteras nos anidábamos en una nube, como dos ángeles, y de repente, en tirabuzón, en hoja muerta, el aterrisaje forzoso de un espasmo.

¡Qué delicia la de tener una mujer tan ligera..., aunque nos haga ver, de vez en cuando las estrellas! ¡Que voluptuosidad la de pasarse los días entre las nubes...la de pasarse las noches de un solo vuelo! Después de conocer a una mujer etérea, ¿puede brindarnos alguna clase de atractivos una mujer terrestre? ¿Verdad que no hay una diferencia sustancial entre vivir con una vaca o con una mujer que tenga las nalgas a setenta y ocho centímetros del suelo? Yo, por lo menos, soy incapaz de comprender la seducción de una mujer pedestre, y por más empeño que ponga en concebirlo, no me es posible ni tan siquiera imaginar que pueda hacerse el amor más que volando.

Pasajeros al tren

Loco motora

Destino felicidad
Locura pa la caldera
Pa poder ir más allá!!
La Troba Kung-fú

A pesar de la modernidad que pretenden algunas estaciones y altas velocidades varias, todavía hoy viajar en tren tiene un punto de misterio, de magia. Se trata de una forma sosegada de ir de un lugar a otro. El traqueteo sobre los raíles, el paisaje que se pierde por la ventana, las estaciones como punto de encuentro y el destino compartido con el resto del vagón dan al viaje una pizca de mística. Nada que ver con la soledad y la prisa del conductor de autopistas. Eso si, sin horarios, sin preocupaciones. ¿Qué lugar mejor que un andén para empezar una nueva aventura? No sé donde debo bajar, pero la locomotora empieza a andar.
Quizás nos descubra nuestro lugar en el mundo. ¿Cuál es vuestra estación favorita? ¿A qué tren subiríais para alcanzar vuestros sueños?

Bye-Bye-Butano

La setmana passada va tenir lloc al piset la celebració B-B-B. La bombona de butano que ens ha acompanyat durant tot aquest temps ens diu adéu per donar pas al gas natural. Per tal d'acomiadar-la amb dignitat, vam organitzar la festa B-B-B, que entre altres, va incloure el concurs de menjar taronja, modalitat primer i segon plat, consurs de vestit taronja, modalitats vestimenta i complement, i vam acabar amb els Pereira Games a la terrasseta. Vist en perspectiva, es van superar les expectatives. El món va ser taronja durant unes hores. Per a que en veieu alguna prova, aquí us deixo algunes fotos.
B7s taronges.

Visca la Festa Major!

He dit.

Extraterrestres

Suposo que a aquestes alçades ja els coneixeu, però aquí us deixo als extraterrestres d'Antònia Font.

Carta als Reis Mags

Quan era petit vaig demanar als reis mags que em portessin una disfressa d'home invisible i una vareta màgica. La carta es deuria extraviar, o deurien descobrir la meva tendència republicana, ja que mai no m'ho van portar. Des d'aleshores, alguna vegada he sabut ser invisible, i he pogut descobrir la màgia que m'envoltava.
No sé amb quin criteri jutjaran si aquest cop mereixo res més que carbó, però l'únic que els demano és poder seguir mirant el món amb els ulls de qui el descobreix per primera vegada, que la vida em segueixi fascinant, i que qui camini al meu costat m'agafi la ma per ballar.

Balanç

Últimament perdo paraules, jerseis i claus,
oblido vergonyes, raonaments i disciplines,
guanyo moments, complicitats i somriures.
Un bon balanç.