Quan era petit vaig demanar als reis mags que em portessin una disfressa d'home invisible i una vareta màgica. La carta es deuria extraviar, o deurien descobrir la meva tendència republicana, ja que mai no m'ho van portar. Des d'aleshores, alguna vegada he sabut ser invisible, i he pogut descobrir la màgia que m'envoltava.
No sé amb quin criteri jutjaran si aquest cop mereixo res més que carbó, però l'únic que els demano és poder seguir mirant el món amb els ulls de qui el descobreix per primera vegada, que la vida em segueixi fascinant, i que qui camini al meu costat m'agafi la ma per ballar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada