24.3.07

Al ritmo de la banda



No sé si deu ser per l'arribada de la primavera, però sembla que la temporada de concerts va prenent forma. Aquesta nit els Kumbes del mambo (el confetti de colors, per mi és meravellós!), dimarts La Troba Kung-Fú (una rumbeta ben passejada, et cantaria a cau d'orella) i divendres La Carrau (posa-hi herbes i canyella i remena amb alegria). I això que les festes majors encara no han començat.
Però no vindrà malament aquest ritual en el que s'allunyen els mals esperits mitjançant el ball, l'alegria i la complicitat.
Una cançoneta i mos n'anem-em!

6 comentaris:

proudemax ha dit...

Concert: Com Oblidar Nits Cantades En Ritmes Tartamuts?

Per mi també comença la temporada que no ha acabat mai.

Com poden donar tanta força?

vafalungo ha dit...

Avui, segona part: descobrir que sempre hi ha amor darrere la màscara, que on hi creixien oliveres ara hi creixen grues altes, o que la cumbia es perillosa, perque viatja i no mira enrera.
Que el ball no s'acabarà fins que surti el sol l'endemà!!
A carregar piles, cridar, ballar i volar! Amunt!
Sóc allò que no té nom,
si el tingués mai el diria,
sóc aquí però tu no em veus.

proudemax ha dit...

No et negaré que em fas molta enveja.

Aquesta nit la bikini farà olor a rumba i a la ciutat de la boira no ens arribarà.

I em dic que jo puc, que no sóc poruc però el fred de peus em fa sentir sirenes.

vafalungo ha dit...

I tanta rumba! amb convidats especials, amb la màgia de sempre nos fuimos pa cachibamba, les taules ballaven al ritme de l'autenticitat, el somriure no ens el treu ningú!

i donc les gràcies perque respiro,
vull estimar tot allò que miro,
que no sóc gat i a mi em falten vides,
però no tinc fred ja no m'esquixo a tires.

proudemax ha dit...

Però quin "recotxineig", no?

Que a mi aquestes coses m'afecten, que em fan mal per dins, que sento com si em fongués en un líquid estrany que anés volant fins ahir a la bikini i fum amunt i fum avall ballant ballant gira un pas riu i volta.

vafalungo ha dit...

Una mica si.

Però farà el fet si serveix per a que us arribi a la terra ferma una mica de l'energia que ahir vam cremar fins a purificar-nos, del vent que va bufar fins que se'ns va emportar el cap, del viatge musical que ens va portar de les ranxeres mexicanes a la rumba d'Hostafrancs, del son cubà a la cúmbia colombiana, del dub jamaicà al rock mediterrani.

Ui, em sembla que torno a "recotxinejar"...

Divendres, tercera part!