4.7.08

Vaticinis

De petit una professora em va dir que seria un savi despistat. Va encertar en l'adjudicació de l'adjectiu, però no en la del nom. Tampoc no va vaticinar que viuria en més d'una desena de ciutats, que visitataria més d'una trentena de països, que moltes mans m'ajudarien a aixecar-me cada vegada que caigués i que moltes mans m'acaronarien l'ànima i els sentits, que les paraules es convertirien en un dels eixos del meu món, que podria mirar als ulls sense abaixar la mirada, que els cocodrils i les serps verinoses formarien part del camí, que ballaria sota la llum dels estels, que cada dia seria un miracle, que els somnis i la realitat es confondrien, que les ales no se m'atrofiarien, que perdria jerseis i il·lusions però recuperaria esperances i fogueres.
Potser per això no crec en el que diuen que passarà i crec, en canvi, que tot és mentida i tot és possible, però que posats a jugar al joc de la vida, com a mínim val la pena gaudir de la partida, encara que toquin males cartes.

25 comentaris:

Anònim ha dit...

De vegades no encerten quan parlen de nosaltres, de vegades jugar amb males cartes ja és tenir molta sort :)

Rita ha dit...

Ja ho has dit tu, era professora, no profeta, home! ;)
Molt bon capde!

Anònim ha dit...

i tant que val la pena gaudir de la partida! a més, sempre es pot girar el joc i que arribin millors cartes, no?

i sino, sempre podrem gaudir de la presència de la resta de companys de partida, no? a vegades ells tindran cartes millors i a vegades pitjors... però estaran jugant amb nosaltres.

bon cap de setmana i sort en la partida!

una abraçada!

bajoqueta ha dit...

L'important és participar, mai se sap si guanyarem o no.

fada ha dit...

I tampoc no va vaticinar que escriuries uns posts tan poètics, tan tendres, tan reflexius, tan... tot. Em sembla que li faltava un punt de fantasia i d'il·lusió a la teva profe. Petons.

Anna ha dit...

m'has fer pensar en uns versos d'una cançó, que diu: "gaudir de la vida, dels seus jocs i l'atzar" és d'en Cesk Freixas.

Ei, el dia 13 de juliol a 2/4 d'11 de la nit toca La Troba a Vic, t'ho dic per si vols venir!

una abraçada!

vafalungo ha dit...

Cesc: De vegades poder jugar i perdre també val la pena, ja ho pots ben dir. Una abraçada!

Rita: Sí, però quan un és petit aquests petits matisos no els acaba de dominar :P Petons!

buffffffffff: Sí, gaudir dels companys de partida és una opció excel·lent! Una abraçada!

Bajoqueta: Mai se sap, però val la pena intentar-ho. Benvinguda!

Fada: Tampoc no va vaticinar que rebria uns comentaris tan bonics! Petonets!

Anna: D'això es tracta, de gaudir-ne, oi? M'agradaria venir, però em sembla que aquell cap de setmana estaré per terres de ponent, fent de mariner d'aigua dolça amb la Transsegre i escoltant als Antònia Font. Petons!

Laia ha dit...

D'això es tracta, de guanyar la partida ni que sigui amb cartes dolentes i gaudir del joc. Tot és cíclic.Jo me'n se d'una que serà a primera fila a Balaguer.Petons.

Violeta ha dit...

Vafa, per a mi cada dia és un miracle també.

Una abraçada.

la punta de mi lengua ha dit...

¡Qué lindo pasar por acá y encontrarme este lindo texto!
¡Cuánto se disfruta con tus palabras y cuándo nos enseñas!

Què t'anava a dir ha dit...

Caram, estas sembrat! Et felicito pel post :-)

vafalungo ha dit...

Laia: No sempre es guanya, però sempre podem gaudir-ne, oi? A primera fila de Balaguer? Però si la tinc reservada jo! :P B7s!

Violeta: Y que no deixin de ser-ho, petons!

La punta de mi lengua: ¡Y qué linda tu visita y tu mensaje!

vafalungo ha dit...

Què t'anava a dir: Moltes gràcies! Sembrat? a vere si fructifiquem, doncs! Una abraçada!

nimue ha dit...

ains... com per a fiar-se de les profes profetes... ;)

vafalungo ha dit...

Sí, millor fiar-se de les profes ballarines i poetes, oi? ;P

miriam ha dit...

M'ha encantat això de "no creure en el que diuen que passarà"...brindem per les possibilitats que semblen impossibles i per aprendre a jugar la partida tinguem les cartes que tinguem!!
Un petonet,
Audrey

vafalungo ha dit...

I tant, brindem! A vegades les cartes que semblen més dolentes acaben sent les que ens ajuden a guanyar la partida. Petons!

Què t'anava a dir ha dit...

Que si fructifiques? El dia 18 et vull veure amb 10 pàgines noves!! ;-)

proudemax ha dit...

Vaticino que es divendres, quan a Balaguer senti sa nostra frase des taurons, pensaré en vós.

Sempre que la sent, hi pens.

stel ha dit...

Bravo! La vida s'ha de viure i si hi ha males cartes doncs a seguir jugant, que les cartes bones apareixen quan menys t'ho esperes!!!

vafalungo ha dit...

Què t'anava a dir: No prometo res, però estamos en ello. Si en són algunes menys no val?

Proudemax: Divendres em trobarà a Balaguer, no ho dubti, i quan aparegui el tauronet cantarem plegats.

Stel: Sí, i si ens quedem sense cartes també seguirem jugant. Si cal, canviarem les normes. B7s!

proudemax ha dit...

Hauria d'haver dit que quan vós la sent, també hi pens, en mi.

On ha quedat sa delicadesa i es quedar bé?

Fins ara! ;)

proudemax ha dit...

QUINA MERDA!!!

Hi has estat durant la tempesta?
On t'ha agafat?!

Diga'm que no han tocat... amb els que anava han volgut marxar just quan s'ha pogut.

Una abraçada!

Anònim ha dit...

teoria i praxis... a vegades tinc certs problemes per posar a la pràctica allò que penso. hi ha moments en què no és tan fàcil gaudir. no?

una abraçada, espero que tot estigui bé!

vafalungo ha dit...

Proudemax: Sí, quina merda. Ens va agafar al passeig, i vam haver d'estar una bona estona tancats dins d'un caixer, fins que va parar. No pateixi, no van tocar. No sabia que a Balaguer també hi havien tempestes tropicals. Per sort ahir vam anar a veure al Belda i ens vam treure l'espina clavada (o el fil de coco dins s'ull). En fi, la propera serà? Una abraçada passada per aigua!

Daina: Hi ha moments en els que no és fàcil, però les ganes de jugar ajuden. Una abraçada!