A la nevera cal guardar-hi els ingredients que formen part de la vida: es conserven, però s'han d'utilitzar abans no caduquin.Mantenir els records al congelador: intactes, freds, perden el gust agredolç que els defineix. Utilitzar només en cas d'emergència.
A foc lent, les il·lusions: s'han de coure sense pressa, barrejant-se de tant en tant, fins que la seva olor ens impregni.
Al forn, les passions: per a que el misteri tingui lloc.
Hi afegim un polsim d'alegria i ho salpebrem de casualitats.
Servir amb un acompanyament de complicitat.
Imprescindible un vi que faci perdre l'enteniment.
Si queda gana, consultar la carta de postres.
Qui s'apunta a dinar?
11 comentaris:
Clavell morenet!!!!! JO M'APUNTO!!!
INCREÏBLE M'HA ENCANTAT! QUINES VERITATS PER DEUX!
MARAYAH
Ya sé que lo sabes, pero te lo digo para que, hasta en los momentos más chungos, lo tengas presente: ¡¡¡¡eres un aunténtico crack!!!!!
(Vencí la vergüenza de dejarte un comentario jejej)
Sonia
Marayah: Una taula reservada per a vostè amb doble ració de veritats, doncs!
Sonia: ¡Qué alegría que pases y escribas por aquí! aunque con lo que me dices al final el que se va a sonrojar, ¡voy a ser yo!
jo m'apunto també!! però també podria ser sopar no?? és més romàntic o més propici per deixar fluctuar tots aquests ingredients ;)
Petoneeets =)
Oh, un sopar sota la llum de la lluna! I tant! en aquest cas de postres demanaria un desig al primer estel fugaç que caigués.
oooooooohh!!!! que bonic *_*! qui pugués compartir aquest sopar amb tuuuu ^^U
I de pas, poder formar part d'aquest desig!!
Muakkk
Por supuesto, me apunto. Faltaría más. Un almuerzo de primera. Una fiesta de primera.
merci!
PD: Lisboa es fascinante. Me apunto a Surinam. BESOS
Eres delicioso vafalungo...
LluNa: Compartir sopar amb mi és fàcil. Que els estels acompanyin i somriguin depèn del que disposi la roda de la fortuna.
Claudia: qué bien que haya regresado! Sonora la trató bien? encontró al principito en el desierto? le reservo mesa, aunque no sé si estaré a la altura de una chef tan buena.
Eixerida i entremaliada: la delicia es su visita. Ésta es también su casa.
Ptons!!
L'altre dia pensava (el dia 25 de cada mes penso, menys per nadal) que me n'alegrava molt que hagués tornat al món dels escrits de color blau, i va ser aquest escrit el que me'n va fer adonar.
Només ho volia dir.
Proudemax: la seva alegria és motiu de joia i satisfacció. De color blau, evidentment.
Només volia respondre.
Publica un comentari a l'entrada