Aquest cap de setmana em disfressaré. De legionari romà i de druida celta. I faré una poció màgica i somriuré. I saltaré la muralla i aparcaré la son. Enmig dels boscos buscaré meigas i brindaré amb la possibilitat d'aconseguir una nova màscara per a la meva col·lecció. Escoltaré històries antigues que parlen d'escultors i de pedres, de serps i de marees. Buscaré una foguera, faré les libacions pertinents i purificaré la meva ànima. I travessaré núvols per abraçar la il·lusió de saber que m'esperen noves certeses i noves ensopegades.
I la tia Pepa li'n darem un tall
Fa 4 mesos
8 comentaris:
Doncs si... tant abraçades com ensopagades, però t'hi abraçaras...
Això espero, Cesc! Salut!
Això és viure... Viu intensament!
Bona nit! :)
D'això es tracta, Rita, de viure amb tota la intnsitat que les circumstàncies ens permetin! B7s!
Ja has sortit de les presons, veus que bé?
Petons, i a gaudir-ne força.
Bona revetlla i millor pont de Sant Joan. Aprofita'l i viu-lo tan intensament com puguis. Petons.
Què faràs?
Llegir un còmic d'Asterix?
Violeta: si, ja som fora! Petons!
Laia: Molt bona revetlla per tu també! Ho procurarem, oi? B7s!
Jesús: No ben bé. He viatjat al passat, he saludat al César i m'he deixat il·luminat per les fogueres paganes. Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada