22.12.06

Bon nadal i bon any nou!



Als que us abraço sovint, i als que fa temps que no,
vull desitjar-vos que aquest 2007 que està a punt de nèixer
us porti somriures, petons i rumba,
us curi les ferides i us faci volar ben amunt,
fins que pugueu tocar els somnis amb les mans.



I vull fer-vos saber que caminar amb vosaltres
per aquesta vida boja que m'ha tocat viure
és una delícia de les que queden tatuades.


9.12.06

Ara que ens hem d'abrigar


Fa un any, per aquestes mateixes dates, passava calor tot prenent el sol i submergint-me en esculls de coral impressionants. Em banyava a les tres de la nit i bevia ron, mentre descobria que hi han altres maneres de veure i d'estimar aquest món. Ara que ens hem de tornar a abrigar, el record d'aquell paradís em reconforta.

8.12.06

Dol

Hi han il·lusions que moren abans de nèixer. Toca recular, agafar forces i tornar a creure. Però cal temps. I el temps s'escola, a voltes massa ràpid, entre les mans. Un nou episodi de la història cíclica, un final anunciat que fa massa que em nego a acceptar. Sé que s'obriran altres portes. Sempre és així. I sé que valdrà la pena. Però avui estic de dol.

La Troba o el western...


"Plorarem l'alegria humilment, que ja ens fa falta, i ens riurem de la por."
"Troba'm, troba'm, i quan em trobis deixa'm anar."
"algun dimoni havia trobat el seu àngel. Bona guerra per la pau!"
"Hi ha moltes fogueres, una per cada melodia, una per cada vers, una per cada record, una per cada carrer"
Aquestes i moltes altres meravelles, al Manual de La Troba Kung-Fú.

6.12.06

Hi ha moments


Hi ha moments en que certes peces encaixen. La veu i les lletres de la Clara Andrés s'acomoden a la perfecció amb aquesta pluja de desembre, que finalment s'ha atrevit a venir-nos a visitar. La seva és una d'aquestes músiques que abracen i abriguen. Com ella, hui camine sense pressa.

Ja el tenim aquí!!


Després de fer-lo crèixer capítol a capítol, ja s'ha independitzat i ha decidit sortir a la venda a les botigues de discs. Clavell Morenet, el primer CD-llibre de La Troba Kung-Fú farà les delícies de tots aquells que hem estat impregnats per la màgia de la seva música i les seves lletres, de tots aquells que hem vist que eren veritat les cançons de dones, que el dimoni nostre s'ha tornat boig per aquell bé de déu, dels qui el vent que bufa se'ns emporta el cap, dels que volem estimar tot allò que mirem, la locomotora destino felicidad es posa en marxa.
Disfruteu-lo!!

5.12.06

Aviso para navegantes


Para los que esta noche no sepan qué hacer con su tiempo, por la 2 pasan Roma, la última película de Aristaráin. El cine de este hombre es una de esas joyas que todavía me emocionan y me inundan hasta la médula de sensaciones primigenias. Para los que no le conozcan, tienen esta noche una buena oportunidad para ello. Los que le saborearon en perlas anteriores (Martin(Hache), Un lugar en el mundo...) pueden descubrir en Roma un paso más. Los que ya la vieron en su momento, seguro les va a apetecer volver a disfrutar de esta pequeña maravilla.
Si la ven, me lo cuentan!

2.12.06

Todavía quedan muchos de los de antes


Aquest post és un petit homenatge als qui segueixen caminant al meu costat. Als que em fan sentir viu i amb qui ve de gust mirar enrere i imaginar com serà demà. Als que m'abracen i comparteixen flors i brindis, confidències i lluites. Als qui, passa rere passa, paraula rere paraula, hi han sigut.
Gràcies.

26.11.06

A veces

Que no em passa res d'estrany
que no li passi a una estrella llunyana

(La Troba Kung-Fú)

Leo, escribo y respiro. A veces vuelo al encuentro de sueños prohibidos. A veces mi cuerpo me pide una tregua. Pregunto y me pregunto si existes, y me muero de miedo de no acertar. Oscurece y cuento los minutos. No soy adivino y no tengo ningún as en la manga, pero apuesto al doble o nada.

21.11.06

Que nos quiten lo cantao!

Coctel de benvinguda!!
A cantaaaaar!!
Fidel a la seva cita anual, el karaoke 2006 va tornar a demostrar perqué se l'esperava amb tantes ganes. Coctel de benvinguda, soparillo, i els Pereira Games (equipo azul, hem de millorar!!), va començar l'espectacle. Nino Bravo, Maná, Sau, els Hombres G o Sabina, entre molts d'altres, van ser l'excusa per a deixar la veu i la vergonya ben lluny. L'aparició de la Raffaella Carrà va marcar un punt d'inflexió i tots vam sucumbir al geni de l'artista italiana. El dia següent, entre cafès i macarrons vam començar a contar quants dies falten per al karaoke 2007.

Raffaella, sei grande!!

17.11.06

Tiempo de virus

Esta tarde ha llovido. No mucho, lo suficiente para mojar toda la ropa tendida. Mala suerte. Estos días de noviembre siento frío. Por más que me abrigue. Las palabras, los pies y los ruidos son fríos bajo la lluvia.
Mañana una parte de mi se queda dentro de una bolsa de plástico. Sentiré frío, pero valdrá la pena.
Luego reiremos, y hará calor.

11.11.06

La grúa y la jirafa

Una història per a aquesta tarda de tardor. Disfruteu-la!

31.10.06

La vida te da


La felicidad ajena a veces se convierte en la mejor semilla de las sonrisas con las que uno se enfrenta al mundo. La complicidad de un amigo, el aire húmedo de una tarde de otoño, una almohada comprensiva o una voz lejana en el tiempo pero cercana en la memoria son regalos que muchas veces no tomamos en serio.
Este octubre se va, octubre de puertas y locuras, y se lleva un poco de luz. Pero no se lleva nuestra sonrisa. Ya no nos la quita nadie. Ni siquiera este octubre.

25.10.06

Buscando caminos, transportando esperanzas



En cual de ellos se irían hacia el futuro, por el camino de la vida?

16.10.06

¿Otro Mundo es Posible?

Aunque parezca mentira, en este océano de incomunicación en el que se ha convertido la televisión resiste todavía alguna isla que raramente se encuentra en los mapas habituales. Por suerte llegó a mis manos un aviso, como quien encuentra el mapa del tesoro escondido por algún pirata, en forma de post en un blog por el que de vez en cuando me sumerjo. Y encontré el tesoro. Y lo vi, lo escuché y lo sentí. Palabras que remueven consciencias, algunas ya conocidas, otras todavía no. Voces admiradas, como las de Galeano, de Casaldàliga, de Saramago, de Benedetti, entre muchos otros.
Si no lo quitan seguirá a la misma hora los próximos domingos (TVE2, 21.55h) . Si tienen la oportunidad, no se lo pierdan. Quizás, como a mi, les sirva para reflexionar, para tomar aire y para entender que otro mundo es posible. Y que vale la pena luchar para conseguirlo.
Como dijo Benedetti, el futuro, lento pero viene.

Campanya electoral

Com que avui hi ha l'enganxada de cartells que, suposadament, marca l'inici de la campanya electoral, i com a antídot de les moltes bestieses que a ben segur sentirem, aquí va el cartell que inaugura la campanya al blog...



(per sort encara no se li ha acudit d'enviar un milió de DVDs amb les seves cançons!!)

9.10.06

La Troba Kung-Fú


Està a punt de sortir l'últim capítol de La Troba Kung-Fú. Durant els últims mesos cada 15 dies aquests artistes-trobadors ens han estat alegrant l'existència penjant a la seva web un nou capítol, una nova cançó. De la rumba al vallenato, de la cúmbia al reggae o al blues, unes lletres impressionants, un ritme viu i màgia intensa en cada acord.
Amb ells he volat i he vist que eren mentida les lleis dels homes, he cantat rumbetes ben passejades a cau d'orella, he vist com moria plena de banderes tota esperança humana, he descobert que sempre hi ha amor darrere la màscara, que on hi creixien oliveres ara hi creixen grues altes, o que la cumbia es perillosa, perque viatja i no mira enrera.
Per poder gaudir de les seves cançons però, el millor segueix sent escoltar-los en directe. Si en teniu l'oportunitat, no la desaprofiteu! podreu ballar i disfrutar, cantar i somniar, volar i somriure embriagats per aquests trobadors que fan de la música una festa i un ritual en el que s'exorcisen els mals esperits.


Doncs això, locura pa la caldera pa poder ir más allá!!

Adéu clavell morenet!
Adéu estrella del dia!

6.10.06

Cumpleaños de mierda

Así quedó Panabaj, dónde vivían unas 1500 personas

Hace un año el nombre Stan se convirtió en sinónimo de devastación para todos los que estábamos en Guatemala. Y Panabaj, una comunidad zutuhil que quedó sepultada bajo un alud de lodo, en su símbolo. Hace un año, el caos y la desolación se convirtieron en parte de mi vida. Aprendí que la tenacidad consiste en levantrarse una y otra vez, a pesar de todas las adversidades. Así pues, un año más tarde, un recuerdo para toda esa gente que me enseñó que la vida es un regalo precioso que no hay que desaprovechar. Es un cumpleaños de mierda, pero no olvido.
Panabaj y Ocós

2.10.06

Destino: Felicidad?



Existen momentos en los que uno se sale del camino marcado, sin saber qué se va a encontrar. Pero la vida es generosa, y muchas veces uno descubre lugares que ni la imaginación más desbocada hubiera soñado.
Una vez más cierro una puerta. Qué se esconderá detrás de la siguiente en abrirse?
Sea lo que sea, tendré que tener los ojos bien abiertos. Por si acaso.