Aquest post és un petit homenatge als qui segueixen caminant al meu costat. Als que em fan sentir viu i amb qui ve de gust mirar enrere i imaginar com serà demà. Als que m'abracen i comparteixen flors i brindis, confidències i lluites. Als qui, passa rere passa, paraula rere paraula, hi han sigut.
Gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada