Aquest és un estiu estrany. De gust agredolç i olor de ceba caramelitzada, té una mudança pendent i un precipici que s'ofereix vertiginós. Sí, els penya-segats anuncien canvis prematurs i qui sap on em duran els corsaris. Els núvols foscos amenacen amb una tempesta devastadora, però el derrotisme és una malaltia contra la que em van vacunar ja fa molts anys. El vent xiuxiueja cançons empalagoses i busco la casualitat que m'ompli de colors i serpentines. En el fons, només cal no perdre de vista el far que ens somriu des de la foscor.
Marta
Fa 5 mesos
20 comentaris:
La casualitat? Jo cerco la causalitat per fer saltar els colors i les serpentines.No el perdis mai de vista.Sempre pots afegir algun ingredient que t'endolceixi més l'estiu..... Un ptó i molt escaient la cançó d'AF, espero que no porti tempesta darrere com a Balaguer.
Molt bon estiu!!! Que les teves cançons t'ajudin en els moments menys dolços i mooolts ànims!!
Una abraçada!!
Laia: Espero que no, que la tempesta no sigui com la de Balaguer... Buscaré aquest ingredient! B7s!
Francesc: Les cançons sempre ajuden, :P Si més no per a mi són un ingredient bàsic en la dieta de la meva ànima. Una abraçada!
quina sort! jo col·leccione fars! :))
No em de perdre mai de vista la llum
Ara ho has dit, vacunat pel derrotisme que tirar endavant és cosa de valents com tu.
Odioses mudances. Encara tinc les caixes per desfer perquè aviat les hauré de tornar a moure. Saps què¿? Els corsaris a mi ja no em fan por. Això sí, encara porto taps a les orelles per no sentir les sirenes...
Quan no saps quin rumb agafar... t'has de guiar per la llum del far!
;-)
No n'he vist mai cap en directe, en distància curta i, malgrat això, els fars em tenen captivada.
M'agrada molt fer quadres a punt de creu i una de les meves feines pendents és fer un far.
Aquestes casetes de llum que, com tú dius, ens somriuen des de la foscor :-)
Nimue: Oh, sí que tens sort, sí. Una col·lecció de fars, de punts de partida i d'arribada, de somriures còmplices enmig de la mar. Sí, molt afortunada! :)
Jesús: Mai. Tot i que avançar a les fosques té la seva gràcia. Una abraçada!
Cesc: Sí, però sempre hem de recordar que el valent no és qui no té por, sinó qui la té i s'hi enfronta. Una abraçada!
Tender:A mi els corsaris tampoc no em fan por, però la mala mar a vegades em mareja. Les sirenes les sento encara que no les tingui a prop, així que em temo que els taps ja no em fan gaire efecte... B7s!
Eli: Això provo de fer! :P B7s!
Assumpta: Els fars són el punt de partida dels somnis i marquen la frontera entre la fantasia i la terrenal realitat. Tots tenim el nostre far. Cal no perdre'l de vista. Una abraçada!
de moment per mi, l'estiu està sent una mica amargant...però confio que arribi a tenir un punt de dolçor...
només cal saber-lo amenitzar amb la música adient i deixar que el far ens somrigui des del seu amagatall, no?
bon cap de setmana!!!
Segur que el tindrà, bufffffff. Una mica de música, un punt de bogeria i tornar-li el somriure al far. Aquesta fòrmula no sol falar.
Bon cap de setmana!
ho tindré en conte! gràcies!!
El far és el referent darrer. Però a mi em passa que no sé mai quin far mirar.
Aquest estiu per mi és com un temps mort que acabarà aviat. I després no sabré com recomençar.
M´he d´animar, està clar.
Petons.
però també hem de saber anar sense far, que si hi ha tempesta....
Siií!! He provat una recepta de carn amb ceba caramelitzada amb xarop de rosella, com ho sabies? Què també tens una bola de vidre, tu? ;)
Cuida't molt i endavant, valent!Una abraçada i uns petonets! :)
Buffffff: Segur que funciona, i sinó, posarem a la teva disposició una bústia de suggeriments i una oficina de reclamacions. :P
Violeta: Si no trobes el teu far pots provar d'orientar-te amb els estels, les nits que no hi ha lluna. Segur que també et porten cap a un destí sorprenent. Ànims i una abraçada!
Estrip: Si hi ha tempesta i hem perdut el far, el millor és plegar veles, posar-se un impermeable groc, encendre una pipa i cantar cançons antigues. Una abraçada!
Fada: És que des de dalt dels fars es veuen moltes coses, :P B7s!
Rita: Gràcies! Petons i abraçades per a tu també!
d'acord... jo t'aviso si no funciona la fórmula perque em diguis on puc trobar la bústia de reclamacions!
un somriure i moltes gràcies!!!
Espero, però, que no et calgui reclamar.
Un somriure de tornada!
Publica un comentari a l'entrada