De mantes i llençols

No dejes de creer que las palabras y las poesías
sí pueden cambiar el mundo.
Pase lo que pase nuestra esencia está intacta.
Somos seres llenos de pasión.
La vida es desierto y oasis.
Nos derriba, nos lastima,
nos enseña,
nos convierte en protagonistas
de nuestra propia historia.
(Walt Whitman)

Fes que la teva vida sigui extraordinària, deia el professor Keating. Per a que no arribi el dia en el que lamentis haver malgastat la teva capacitat d'estimar.
Vaig sentir aquestes paraules per primer cop ara farà uns disset anys. M'agrada creure que encara sóc capaç de pujar sobre la taula i recitar a Whitman. Aquesta pluja no apaga la flama de la meva mirada, però el ball haurà d'esperar. Mentrestant, somiaré que em vens a veure i que brindem pels estels que cauran i pels llençols que ens abriguen els anhels.

Ganes

Tinc ganes. De moltes coses en general. I en particular. De ballar i riure. De cridar i saltar. De sentir el sol sobre la meva pell. De submergir-me en el mar del desig. D'escoltar silencis compartits i veritats efímeres. De contar estels i buscar l'asteriode B-612. De brindar per les oportunitats i les casualitats. De trobar-te. De descobrir els camins pels que m'he de perdre i els errors que encara he de cometre. De saltar set vegades per sobre la foguera. De cantar sota la pluja. D'incomplir la llei de Murphy. De creure. De viure.

No todo es oro

Ando por el delgado filo del alambre, pero el precipicio se me ofrece acogedor.
La ropa me quema, apenas respiro aunque las mañanas saben mejor con mi nueva cafetera.
Las noches en vela, en vilo, me acuerdo que el médico me recetó unas gotas de locura.
El silencio me roba el tiempo que no tengo, y las palabras se me escapan y huyen al país de las palabras que nunca debí pronunciar.
Las distancias y los peces nadan a contracorriente.
Mi futuro también.

(Últimament tinc menys temps del que voldria per a passar pels vostres racons. No us penseu que us tinc abandonats, però disculpeu-me si amb prou feines hi deixo comentaris!)

Monstres

Quan era petit em fascinava el monstre del llac Ness.
El misteri i la fantasia que l'envolten el convertien en un digne habitant dels meus somnis.
Els monstres que ens envolten avui en dia ja no tenen la seva dignitat.
Ahir a la nit vam provar d'allunyar mals esperits.
El conxuro de la queimada va cremar millor del que esperàvem.
Tant de bo els mals esperits ens deixin en pau.
I puguem omplir-nos d'alegria.
Mouchos, curuxas, sapos e bruxas...

Equipatge de ma

Pluja, tempestes i huracans.
S'acosten els atmetllers florits.
I les onades, que venen i van.
I els desitjos, que cauen en forma d'estel.
Rituals d'iniciació, bruixots i restriccions.
Les mans no poden obrir uns ulls que ja no saben mirar.
La manta, l'espera i l'esperança.