9.4.07

La chispa de tu mirada


Si mai m'heu de buscar,
em trobareu en un far,
enviant senyals per evitar naufragis,
anhelant onades a la fosca.

6 comentaris:

proudemax ha dit...

Aquest és el paisatge que ha regit els meus últims dies.

Res com la mar per esbentar el cap.

N'estàs segur que un far evita naufragis?

vafalungo ha dit...

Certament, la mar es-venta.

El meu paisatge en canvi, l'han conformat el Berlin de finals del segle XIX i els fantasmes d'un poble encantat dels Estats Units. Ara em preparo per viatjar a conèixer vampirs.

No sé si els fars eviten naufragis, però almenys haurien de servir per indicar que un no està en alta mar, sino a prop d'on les onades juguen amb la sorra.

proudemax ha dit...

Però si tu et vols creure que estàs en alta mar, vols dir que el far et fa veure la realitat?

Doncs potser no m'agraden gaire els fars vistos així...

vafalungo ha dit...

Més que veure la realitat jo diria que t'ajuda a saber on ets i on vols anar, que no és poca cosa.

A la nit fan l'ullet un parell de cops per minut i de dia indiquen el límit entre el món terrestre i l'acuàtic. A mi em segueixen agradant.

proudemax ha dit...

No puc fer més que estar-hi d'acord doncs i admetre que també m'agraden...

vafalungo ha dit...

Si, crec que si m'hagués de reencarnar no descarto ser farer. Escoltar els secrets del mar cada nit mentre observo la nit des de dalt de la torre. No pinta malament...