Un somriure per passar la nit: La chispa de tu mirada

9.4.07

Si mai m'heu de buscar,
em trobareu en un far,
enviant senyals per evitar naufragis,
anhelant onades a la fosca.

proudemax ha dit...: Aquest és el paisatge que ha regit els meus últims dies.

Res com la mar per esbentar el cap.

N'estàs segur que un far evita naufragis?; 10/4/07 0:17
vafalungo ha dit...: Certament, la mar es-venta.

El meu paisatge en canvi, l'han conformat el Berlin de finals del segle XIX i els fantasmes d'un poble encantat dels Estats Units. Ara em preparo per viatjar a conèixer vampirs.

No sé si els fars eviten naufragis, però almenys haurien de servir per indicar que un no està en alta mar, sino a prop d'on les onades juguen amb la sorra.; 10/4/07 13:17
proudemax ha dit...: Però si tu et vols creure que estàs en alta mar, vols dir que el far et fa veure la realitat?

Doncs potser no m'agraden gaire els fars vistos així...; 11/4/07 11:29
vafalungo ha dit...: Més que veure la realitat jo diria que t'ajuda a saber on ets i on vols anar, que no és poca cosa.

A la nit fan l'ullet un parell de cops per minut i de dia indiquen el límit entre el món terrestre i l'acuàtic. A mi em segueixen agradant.; 11/4/07 16:12
proudemax ha dit...: No puc fer més que estar-hi d'acord doncs i admetre que també m'agraden...; 11/4/07 22:23
vafalungo ha dit...: Si, crec que si m'hagués de reencarnar no descarto ser farer. Escoltar els secrets del mar cada nit mentre observo la nit des de dalt de la torre. No pinta malament...; 12/4/07 13:30