El meu paisatge en canvi, l'han conformat el Berlin de finals del segle XIX i els fantasmes d'un poble encantat dels Estats Units. Ara em preparo per viatjar a conèixer vampirs.
No sé si els fars eviten naufragis, però almenys haurien de servir per indicar que un no està en alta mar, sino a prop d'on les onades juguen amb la sorra.
Si, crec que si m'hagués de reencarnar no descarto ser farer. Escoltar els secrets del mar cada nit mentre observo la nit des de dalt de la torre. No pinta malament...
6 comentaris:
Aquest és el paisatge que ha regit els meus últims dies.
Res com la mar per esbentar el cap.
N'estàs segur que un far evita naufragis?
Certament, la mar es-venta.
El meu paisatge en canvi, l'han conformat el Berlin de finals del segle XIX i els fantasmes d'un poble encantat dels Estats Units. Ara em preparo per viatjar a conèixer vampirs.
No sé si els fars eviten naufragis, però almenys haurien de servir per indicar que un no està en alta mar, sino a prop d'on les onades juguen amb la sorra.
Però si tu et vols creure que estàs en alta mar, vols dir que el far et fa veure la realitat?
Doncs potser no m'agraden gaire els fars vistos així...
Més que veure la realitat jo diria que t'ajuda a saber on ets i on vols anar, que no és poca cosa.
A la nit fan l'ullet un parell de cops per minut i de dia indiquen el límit entre el món terrestre i l'acuàtic. A mi em segueixen agradant.
No puc fer més que estar-hi d'acord doncs i admetre que també m'agraden...
Si, crec que si m'hagués de reencarnar no descarto ser farer. Escoltar els secrets del mar cada nit mentre observo la nit des de dalt de la torre. No pinta malament...
Publica un comentari a l'entrada