Arremangar-se. Embrutar-se. De suor i de fang. Sota el sol, inclement. Tancar els ulls i escoltar Brahms. Les variacions Goldberg, per exemple. Obrir els ulls i adonar-se que les cadenes segueixen al seu lloc. Mussitar la melodia dels vençuts -la dels que no es rendeixen-. Sense que ningú no et senti. Notar la set, que es torna eterna. Abaixar el cap, però impedir que s'apagui la flama. Mai. Tancar els ulls i saber que, en obrir-los, seguiran sonant les variacions.
Aprendiendo
Fa 5 anys
4 comentaris:
"els vençuts -els que no es rendeixen". Sublim. No, no ens rendim. D'aquí ve la nostra força.
M'has fet pensar en esclaus...
T'estan esclavitzant???
Espero que no... Que sonin les Variacions!
Trapezista: Exacte. Aquesta és la clau. No rendir-se mai, malgrat les derrotes.
Guspira: Només sóc esclau de mi mateix, que no és poca cosa. Això sí, subscric el que deia Cossery: "Quan un home és capaç de riure del que li passa, ningú més té poder sobre ell". Una abraçada!
sret Vafa, gran escrit, molt gran ...
Publica un comentari a l'entrada