31.7.09

Complicitats

Em desvesteixo de nou. Les veritats absolutes i les frustracions quotidianes m'ofeguen, i ja no em queden màscares rere les que amagar-me. Aferrat al fil de plata, solco oceans desemparats i m'endinso en volcans apagats. Cerco la protecció de Posidó i busco les imatges que m'apuntalin l'ànima. Serf de l'inexorable present, dimiteixo de les meves obligacions impostades i m'alço per deixar pas a l'alegria desfermada. Els dubtes, malferits, aquest cop no impediran que arribi al teu costat.

3 comentaris:

ya sabes qién soy ha dit...

El meu escriptor preferit diu que la felicitat es conquereix i que l'optimisme és una manera de veure el món i de viure. Arriba el més aviat que puguis al seu costat. Com parlas solament quan fa falta, segur que amb la teva mirada li diras tot.
Quan tornis no ens deixis molt de temps sense les teves lletres i la teva música.: són necessàries.
Recorda que un no es pot fiar massa del déus, el mateix Posidó va fer bastant de les seves.
L'estiu proporciona temps per visitar-te i el Sergi em sembla el nebot més maco del món, i tu el tiet més sensible que es pot tenir.
Basia mille.

Srta "Y" ha dit...

l'altre dia vaig estar a un lloc màgic... està a Argelaguer (poble) ... allí hi ha un home que ha creat un món genial a la natura... "les cabanyes d'argelaguer" ... crec que et pot agradar... informa't...

vafalungo ha dit...

Ya sabes quien soy: Un no es pot fiar massa dels déus, és cert, però a vegades una mica d'ajuda no ve malament. :)

Srta "Y": Me n'informaré, senyoreta, ja hi pot comptar.