Pluja, tempestes i huracans.
S'acosten els atmetllers florits.
I les onades, que venen i van.
I els desitjos, que cauen en forma d'estel.
Rituals d'iniciació, bruixots i restriccions.
Les mans no poden obrir uns ulls que ja no saben mirar.
La manta, l'espera i l'esperança.
I la tia Pepa li'n darem un tall
Fa 4 mesos
12 comentaris:
Com molt bé dius en alguns comentaris que m'has fet, la pluja, les tempestes i els huracans purifiquen i renoven. Els ametllers florits conviden a l'esperança i al renaixement. Les onades fan reposar la mirada. Els desitjos són fugaços, però no per això menys intensos o menys desitjats. Els rituals d'iniciació, els bruixots i les restriccions sempre hi són a tot arreu, tothom és novell, tothom es restringeix a sí mateix, i els bruixots existeixen, però no tots són dolents. Si els ulls ja no saben mirar, els podem reeducar, serà qüestió que reposin uns dies. La manta abriga, l'espera és obligatòria (ens passem la vida esperant que passin coses) i l'esperança, amic... espero que sigui eterna.
Un petó ben dolç!
Ui, casi sembla que el post l'hagis escrit tu, l'expliques millor que jo! ;P Un petó molt gran, LLuNa!!
Vostè ja ha llegit el que vaig escriure al blog ahir?
Ens afecta massa el vent...
Tot i que les mans no puguin obrir els ulls, esperem que puguin recollir un d'aquests desitjos en form d'estel ;)
La tramuntana ens afecta massa a tots plegats, però és necessària. El vent s'ho emporta tot, purifica l'aire i l'ambient en general. Després d'aquesta rauxa de vent el millor és una nit de calma amb el cel estrellat per demanar desitjos, ni que siguin fugaços.Sense restriccions autoimposades de cap mena, amb el cap clar, i l'espera amb esperança.
Jo soc una mica bruixeta, inexperta en els rituals de la vida. Qui sap, potser algun dia ens trobem en algun akelarre amb els mateixos objectius, perquè pel que fa a l'esperança....... aquesta ens és quelcom comuna a ambdós. Un petó.
Proudemax, ara aniré amb l'escombra d'excursió al seu blog.
Eso es mejor no facturarlo. Voy a Barna el proximo jueves (13)...me llamaron de la tele, yeahhhh
Pero voy ida y vuelta en el mismo día. Si no me fuese a Belgica al día siguiente, me quedaría allí el fin de semana. A ver si rompíamos un poquito más Barcelona, mon amour.
Petons
Clau
Si, un bon vent que ho netegi tot, que purifiqui i renovi. Que neixin desitjos nous que omplin el cel d'estels fugaços. Que l'espera sigui dolça i que finalment arrivem al nostre destí.
Un petonet!
Sobretot l'esperança que no es perdi mai...
Sempre trobes les paraules ideals pels pensaments que vols transmetre: enhorabona Vafalungo! UN petó
Proudemax: Sí, el vent ens bufa l'enteniment.
Somiant la lluna: Oh, segur que sí! Unes mans que acaricien un estel poden aconseguir allò que vulguin!
Laia:Sí, a vegades cal q l'aire ens purifiqui i ens renovi. En aquest akelarre ens hi trobarem, segur! B7s!
Clau: Te reservo un rato del jueves, entonces? qué pena que no te quedes todo el finde! Besos!!
Audrey: Oh, i tant! Que neixin desitjos nous! :) Ptonets!
Sense fer soroll: Mai, que no es perdi mai! Una abraçada!
Shadow: No sempre trobo els pensaments que voldria transmetre, però si que trobo comentaris que m'encanten! Petons!
Es que es en Sant Justo no sé qué y creo que no podré salir del estudio...Y estará lejos de donde estés, y mil cosas más que me impedirán irme al Borne a tomar un cafelito contigo...Si sé algo te mando SMS. Pero salgo en el último vuelo de regreso a la capi. Una lástima sí...Coincide con mi otro viaje y no puedo, como dije, quedarme en la ciudad. OJALA.
BESOS PETONS patojo.
clau
Oh, qué pena. Queda pendiente, pues.
Besos, niña!
Publica un comentari a l'entrada