i arriba un dia que sa vida és un teatre
que se diu felicitat
primavera i trinaranjus
amb qui més has estimat
Antònia FontTot i que avui encara aguanten (hi toca l'inigualable
Joan Miquel Oliver), ja he donat per tancades les festes de Gràcia d'aquest any.
Potser perque encara és massa fresc, però el record d'aquests dies el formen grans rialles a totes les places, sopars a l'i què, guerres d'aigua increïbles al Raspall, gent de tot arreu (Alemanya, Polonia, Argentina, Iran, La Selva del Camp, Manresa, Badalona...), lo Andorrà fent de flautista d'Hammelin, concerts exprimits, foc i pòlvora, trobades, retrobades, coincidencies i coneixences meravelloses. Confetti, balls, burret, fanalet, rumba, la vida al carrer.
Propera parada: Sants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada