Un somriure per passar la nit

3.9.06

Festes de Gràcia (1)

Ja hi som tots?

La música, que no pari!

Aquí estamos, aquí seguimos...

De la Virreina al Raspall, del Sol a la Revolució, de Verdi a Rius i Taulet, les festes de Gràcia segueixen sent, per als qui sentim aquest barri com a propi, un lloc de trobada.

Polònia

A mitjans d'agost lo piset d'acollida pateix un intent d'invasió per part de tropes poloneses. Les imatges de l'heroica resistència popular, per a que les gaudiu...

La conexió maño-polaca...

Els defensors de la llei i l'ordre?

12.8.06

Maitant que plogue

Aquesta nit hi haurà pluja d’estels. Desde Barcelona no ho veuré.

A Arrós de Cardós aquesta nit hi ha festa major. Hi haurà, com cada any, sopar sota la lluna i alegria compartida fins que surti el sol. Des d’allí, si podria veure la pluja d’estels. Però aquest dissabte m’ha tocat treballar i no hi he pogut anar.

Si hi fos, potser fins i tot demanaria un desig, dels que es demanen quan un veu caure un d’aquests estels en la seva fugaç caiguda. Però ara mateix l’únic desig que demanaria seria el de poder ser a Arrós de Cardós i compartir taula amb la gent que m’estimo.

Potser, com altres anys, a mig sopar començaria a ploure i hauríem de refuguar-nos com puguèssim, i finalment acabaria la nit amb la música i els estels.

Maitant que plogue!

25.7.06

Cambia la vida por ser vida?

O fortuna, velut luna...

Cambia la luna y cambian los tiempos. La vida se renueva una y otra vez. En un constante cambio. Creo que casi siempre a mejor.
Así, el pasado fin de semana después de superar una infección en la amígdala, quemé los malos espíritus a base de calor y baile. Y para que el ritual de purificación no decayera, el día siguiente me dejé cortar el cabello. Nueva imagen para los nuevos días que están por venir (si todo va bien prometo colgar pronto las imágenes del delito...).
Pero como no sólo se debe purificar uno mismo, el "piset d'acollida" también se purificó. Horas y horas de remover hasta el último armario, de limpiar hasta debajo del suelo y ahuyentar malas fortunas y hormigas varias.
Las vestimentas y accesorios muchos también empezaron una nueva etapa.
Así empieza una nueva semana, una nueva vida. En esta tragicomedia loca que cada día representamos, el personaje que interpreto seguirá actuando en el papel principal. El blog de momento no se purifica. Ya lo hizo hace unos meses, y todavía hay quien me regaña por ello.
Mientras, sigan siendo felices patojos.
B7s!

19.7.06

Cómo se baila una cumbia?

Una buena cumbia hay que bailarla bien acompañado, a ser posible en una noche fresca de verano, aunque no es imprescindible.
Se debe sentir su ritmo muy adentro, para que cada nota sea una celebración de la vida, para que cada paso sea una quema, una purificación, una liberación.
Uno debe dejarse inundar por su magia, por su alegría, y los pasos salen solos.
Si se acompaña con un buen roncito añejo, se siente todavía mejor.
Una buena cumbia, conmigo quien la quiere bailar?

16.7.06

Seguiré caminando?

Sí patojos, vieran que aquí seguimos, pues!
Sigo abrazando recuerdos de otros charquitos, descubriendo sonrisas y alegrías, soñando futuros mejores.
También sigo pasando calor, aunque ya me acostumbré pues!
Barcelona es una ciudad llena de querencias, que te atrapa sin saber muy bien cómo. De pronto, uno siente que no puede dejar de querer sus calles, sus rincones, sus plazas que sonríen con la alegría del verano. Las casualidades, si es que existen, tienen sentido en este lugar, dónde uno se cruza con el destino de la vida que se va tejiendo día a día, minuto a minuto.
Así pues, para que sigamos tejiéndolo juntos, les mando un abrazo, a los que estan cerca y a los que no, para que se acuerden que les quiero mucho.

Se me cuidan muchás!
B7s

10.7.06

Quémame mi mal trago, guárdame de todo mal

Pasan los días y las noches, a pesar del calor que por estas tierras sigue haciendo. Y ya que cuesta dormir, pues mejor pasear, bien sea cenando en un senegalés o bien recuperando antiguas querencias, bailando rumba en la playa de Arenys, saboreando un heladito en mi querida Gràcia o bebiendo un buen turbio con una compañía excepcional, o leyendo historias antiguas para disfrutar de la palabra escrita.
Y mañana? quien sabe? Ahí les cuento!
Se me cuidan!!
B7s

6.7.06

Mirant enrera, de nou

Hola xics i xiques,

Fa pocs dies que ha fet un any que vaig creuar el charquito. És doncs, un bon moment per a fer balanç. M'imaginava una sèrie d'aventures intenses i meravelloses, però feia respecte.
Efectivament, vist com ha anat tot, no n'hi havia per a menys.
Guatemala, aquest país extrany i fantàstic, poblat per sers increïbles i estimats, amb una natura capaç de mostrar la bellesa en el seu estat més pur i increïble, i al mateix temps ensenyar que la destrucció i el caos són tan reals com el riu Cahabón sota Semuc Champey, el volcà Pacaya, o el Cantón Panabaj. Un país on la por està amagada sota la pell dels qui hi hem viscut, i on la vida és viu amb intensitat.
Els extrems es toquen a Guate, i jo no ho sabia. Vaig aprendre moltes coses en aquest petit país. Sobre el món, sobre mi mateix, i sobre la vida.
Van ser pocs mesos. Molt intensos, però pocs. I després, he tornat a les meves arrels. A les meves estimacions quotidianes, a les meves abraçades setmanals, als meus dubtes eterns, a la rumba fresca d'estiu i al somriure sincer.
Mirant endavant no hi veig cap paisatge, però quan torni a fer aquest balanç, d'aquí un any, què hi hauré vist?

Sigui el que sigui, segur que haurà valgut la pena.
Se me cuidan patojos!
B7s

28.6.06

Què pot passar si...?

Què pot passar si...?

Si ajuntem 70 persones amb ganes de passar-ho bé, en una verbena de Sant Joan?
Si ajuntem trentanyeros que volen celebrar el seu aniversari amb els seus amics?
Si hi ha un Cocktail de benvinguda a l'estil Pereira?
Si barregem patxanguilla, somriures i etiquetes?
Si la nit més curta és la nit més boja, en la que tot és permès?
Si el dia següent hi ha partidet de futbol, piscineta, dances tradicionals i karaoke?

Doncs, bàsicament, que estem tots encantats d'un cap de setmana curt però intens, en el que hem cremat les energies que ens quedaven per a saludar l'inici de l'estiu, la celebració de l'amor i de l'amistat i l'alegria de disfrutar junts d'aquesta vida bonica i boja.

B7s!!

12.6.06

U-na-can-ço-ne-ta-i-mo-n'a-nem-em!!

Si, xiquets!! Un any després, de nou estava ballant amb La Carrau, disfrutant de la fresca i la música alegre i plena d'energia d'aquesta gent de Terrassa!! Si fa un any va significar el comiat, aquest cop ha estat el retrobament amb les nits inacabables, amb el bon rotllo generalitzat, la cerveseta a preus populars i la confirmació que hem entrat de ple en la temporada d'estiu.
I com que això implica dormir poques hores, què millor que passar el dia següent pel festival hamaka, a Montjuïc? (com bé diu el seu nom: hamaques, reggae, mojitos, bona companyia i relax, una bona combinació, no?)
Doncs això, que l'estiu ja és aquí. Per si no ho havíeu notat.
B7s

6.6.06

Adéu clavell morenet

Qué onda patojos??
Vieran muchás que ando algo nostálgico pues. Será porque recién empecé a leer un libro que relata un viaje por toda América? Ese continente tan querido, tan lejano, tan mío a pesar de la distancia.
Aunque por estas tierras mías no me va nada mal. Llegó ya el buen tiempo por acá, la noche de verano me sonríe y mis cuates me siguen queriendo y cuidando! Bien buena onda pues!
Estos días de largo puente me he dejado ver por las calles y plazas de Gracia un día sí y otro también. Qué será que tiene ese barrio que cuando me dejo perder por ésta mi ciudad acabo enredado en sus callejuelas sin saber cómo?
Dicen que ahí afuera, en el mundo real, andan preocupados. Yo mientras, ando bailando rumba. Y que me quiten lo bailao!
Se me cuidan!
B7s

2.6.06

Lo primer gelaet de l'any

Lo primer gelaet: comença l'estiu!!

Lo pis d'acollida!

Una orxateta i mos n'anem, em!!

1.6.06

Comença l'estiu

Sembla fet expressament, però no. Fa dies que fa molta calor, i just el dia que havíem convidat a fer lo primer gelaet de l'any es tapa el dia, fins i tot plou. Però per sort al final va acabar fent una fresca molt agradable, la orxata, la llet merengada i lo granissat primer, lo vinet i la cerveseta després, i al final la rumbeta a la terrassa. I lo company de pis que fa anys. Moltes felicitats doncs xiquet!!! Comença doncs oficialment l'estiu (encara que els senyors del temps diguin que encara falten unes setmanes). A veure què ens porta aquest. D'entrada comença bé. I més considerant que dilluns és festa!! si!! Serà el moment de posar el cos esculpit a base d'hores de gimnàs (...) al sol per agafar coloret? o potser de fer una cerveseta en una terrasseta de la meva Gràcia bonica? sigui com sigui, és temps d'aprofitar la llum en aquesta explosió de vida i alegria, de música i carrer, mentre ens deixin!!
Salut i b7s!

31.5.06

Retorn

Doncs si, sembla que finalment em decideixo a tornar a deixar en aquest espai algunes paraules de nou. Potser sigui que trobava a faltar explicar de tant en tant alguns nous episodis d'aquesta vida que no deixa en cap moment de ser una aventura màgica i fascinant, sigui a Guatemala o a la Vila de Sants, a la meva Gràcia bonica o a qualsevol racó d'aquest món increïble.

Resumir els últims mesos seria molt complicat, així que em limitaré a prometre que intentaré tenir-vos al dia a partir d'ara. I potser, en algun moment us expliqui alguna cosa d'aquests mesos de silenci voluntari.

Mentrestant, disfruteu del sol i la calor ara que els tenim aquí, i cuideu-vos!!
B7s

29.5.06

Será?

Qué será lo que va a pasar? Qui ho sap...
Diversos mesos després d'haver tornat de Guate la vida passa de pressa.
Arriba l'estiu, la calor, les passejades a la fresca, la meva Gràcia bonica, i el munt de gent que segueix creuant el meu camí que em segueix omplint cada dia.
Xiquets, per passar aquesta calor, aquí van una abraçada i un petó i aquestes paraules per a que no dubteu que ara que us tinc a prop, us segueixo estimant molt.