9.5.09

El fum d'una nit

El fum d'una nit sense estels,
la claror acollidora d'un far no molt llunyà,
unes petjades que ningú no sap on van,
un volcà apagat que tremola d'emoció,
una carícia sense rumb,
un pastís de formatge i una copa de vi,
una espelma apagada, de color blau,
un instant etern que desapareix,
i se'n va.

8 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

tot un catàleg de felicitats petites

fada ha dit...

Però que deixa petjada en l'ànima... Que bonic, tot això que escrius! Petons.

Anònim ha dit...

Però ja tens el teu isntant etern només per tu, admiro com escrius xiquet.

Svor ha dit...

hola, que tal... me pasaba por aca, pero no entendi nada. un saludo

nimue ha dit...

Però mai se'n va del tot...
B7s!

Rita ha dit...

No pot desaparèixer perquè un instant etern com aquest sempre quedarà en la memòria...
Deliciós!
Petons!

vafalungo ha dit...

Jesús M. Tibau: Un catàleg també petit, però suficient. Una abraçada!

Fada: Sí, deixen petjades a l'ànima, tot i que a vegades tampoc no saben on van. Petons!

Cesc: Els instants eterns són per tots aquells que els vulguin! Un somriure.

Svor: Bienvenida de nuevo, pues! Un saludo de vuelta!

Nimue: Mai res se'n va del tot, però a vegades s'amaga tant...
B7s!

Rita: Sí, però la memòria és tant traicionera... Petons!

Rita ha dit...

La memòria és selectiva...

Sovint suavitza les coses dolentes i fa grans les bones.
Bon capde i més petons!