Quan era petit em fascinava el monstre del llac Ness.
El misteri i la fantasia que l'envolten el convertien en un digne habitant dels meus somnis.
Els monstres que ens envolten avui en dia ja no tenen la seva dignitat.
Ahir a la nit vam provar d'allunyar mals esperits.
El conxuro de la queimada va cremar millor del que esperàvem.
Tant de bo els mals esperits ens deixin en pau.
I puguem omplir-nos d'alegria.
Mouchos, curuxas, sapos e bruxas...
13 comentaris:
sí, sí! que els nostres monstres i esperit siguen dels bons!
ooooohhh!!!!
Tens raó, els monstres d'ara han perdut molt! :P
Segur que els vau ben espantar, i ara només quedarà lloc per l'alegria.
Molta sort! Un petonàs!
Nimue: Segur que són dels millors! B7s
LLuNa: Que hi hagi lloc per a l'alegria i que els monstres es dediquin a fugir amb la cua entre cames! Mil petons!
els monstres d'avui en dia fan por... sobretot pq són invisibles i s'apoderen dels nostres cosos... però quan fa solet desapareixen...
Si que a vegades s'apoderen de nosaltres, senyoreta, però amb el sol i amb el foc els podem vèncer. Segur! B7s!
Ostres company que bé que vivim!
Quèèèè? Un ritual sense la meva presència? I jo que sempre tinc l'escombra a punt..... Ni que sigui per beure una mica de queimada flamejant!!!!!!
Ostres! Quina passada, no ho sabia això de les queimadas. Avisa'ns per a la propera...jo m'apunto, aviam si així espantem els dimoniets!
Un petonet
Sense fer soroll: No ens podem queixar, no! ;P
Laia: Oh, segur que l'escombra ens hagués anat la mar de bé per remenar la queimada! B7s
Audrey: No sé quan serà la propera, però procuraré avisar. Petonets!
Aniolíssim carinyo, ja t'ho vaig dir, i no em cansaré de dir-ho, la nit de dijous passat a la Comuna, va ser fantàstica, quina bonica manera d'estrenar-la si senyors, i no esperavem menys amb els super fados que esteu fets i amb les fadetes,...què bonic, què màgic, i què feliç que em feu...!
Maryah!
pd: les fletxetes de colors són la bomba, jo crec que es van procreant, cada dia n'hi ha més per tot arreu! boníssim!!!!
Y a mi, hasta que fui a Scotland y no lo vi... Ahora veo otros monstruos.
Hay otros monstruos que no tienen nada de gracia. Pero solo quien se enfrenta a los suyos es capaz de trascender. Tú lo logras. Bsos
No te creas...Llevo luchando contra uno desde hace tiempo y a veces pienso que va a vencerme...No sé cómo leches consigo levantarme...En fin...Jueves a Barna y los nervios a flor de piel.
Clau
Publica un comentari a l'entrada