Marta
Fa 5 mesos
16.3.08
Ganes
Tinc ganes. De moltes coses en general. I en particular. De ballar i riure. De cridar i saltar. De sentir el sol sobre la meva pell. De submergir-me en el mar del desig. D'escoltar silencis compartits i veritats efímeres. De contar estels i buscar l'asteriode B-612. De brindar per les oportunitats i les casualitats. De trobar-te. De descobrir els camins pels que m'he de perdre i els errors que encara he de cometre. De saltar set vegades per sobre la foguera. De cantar sota la pluja. D'incomplir la llei de Murphy. De creure. De viure.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
21 comentaris:
Tremenda cançoneta la que ens poses avui! Va perfecte amb el teu estat d'ànim avui, oi?
Jo també tinc ganes de tot això!! I si comencem per saltar i per ballar i deixem que tota la resta vagi succeint??
Un petó
Què t'anava a dir: Sí, encaixa molt bé amb com em sento avui!
Audrey: Sí! Saltem! Ballem! I que passi el que hagi de passar! Petonets!
Jo també vull seguir creient i que la Llei de Murphy es derogui d'una vegada!!!!Ah..no sé si és per "causalitat" però el meu post d'avui també és ple de ganes i amb el Manu Chao posant-hi la BSO!!!;)
M'encanta tot el que dius sempre i avui més, perquè són coses que jo penso i que no sé expressar i tu pim pam, 4 paraules i ho dius de la millor manera que podria entendre, espero que aquestes ganes es vagin complint, salut company!
M'encanta arribar a un bloc i trobar-lo així d'optimista! "De descobrir els camins pels que m'he de perdre i els errors que encara he de cometre." Ets un poeta, Vafalungo. Que podria colar com una cançó del Llach, per exemple. Endavant! A viure, a riure, a somiar!
Tender: Oh, és que les casualitats tenen una causalitat molt especial. I la música i les ganes enllacen bé. No deixem de creure, doncs, i deroguem la llei de Murphy!
Sense fer soroll: Esperem que sí. No sé si ho dic de la millor manera, més aviat de la única que em surt. Una abraçada!
Fada: Oh, tot un plaer aquesta visita! El comentari m'afalaga i l'agraeixo molt. Benvinguda a la que espero que també sigui casa teva, Fada.
Genial... en el fons el més important és tenir-ne ganes, i que això no s'apagui mai. Descobreix, salta, balla, somriu i... sigues sempre tu mateix.
Un petó, i a viure!
Sí, ganes no en falten, LLuNa. ;P
Un petó!
¡Brindo por tus ganas! Seguro que las fuerzas no te fallan.
Brindemos, pues! I aunque fallaran continuaríamos adelante. Un abrazo!
visca! espere que et duren molt les ganes i que es materialitzen, clar! :)
Visca! i sí, esperem que es materialitzin!
Em trobo en un moment similar. Tinc ganes de moltes coses en particular, i del "trobar-te".Penso que aquesta serà la meva etapa, l'Etapa. Estic molt motivada.
si tens ganes ja ho tens quasi tot aconseguit només cal fer un saltet i ala a ballar :) una abraçada i bona pasqua :)
Laia: Oh, endavant, doncs, amb aquesta Etapa. Segur que sí. Petonets!
Joan: Sí, tots a ballar! Una abraçada.
hola sret vafalungo!... fes-ho!... ets capaç de fer tot el que et propossis i més! com qualsevol de natros! bona nit guapo!
jo també tinc ganes de tot això.
i de continuar llegint-te. t'acabo de descobrir i ara tinc ganes de llegir aquestes pinzellades...
Srta "y": Sí, tots en som capaços. I jo també. Petons!
Daina: Oh, doncs sigues molt benvinguda. Passa per aquí sempre que vulguis!
Ei Vafalungo, el teu post encomana un somriure i me n'alegro que dins teu sentis aquesta explosió d'energia: és genial! A gaudir-ho! Petons
M'alegro que s'encomani aquest somriure! Sí, hi ha moments en els que cal gaudir i deixar de banda els núvols grisos que massa sovint ens envolten. Petons!
Publica un comentari a l'entrada