Ses coses no són fàcils per ningúdins aquest iglú tan descongelat,
tanta longitud,
tan ple de finals,
tan privat de tu.
(Antònia Font)
La setmana passada vaig agafar forces anant al teatre i passant uns dies a Malasaña, on, entre altres coses, vaig celebrar un aniversari, vaig menjar arròs chaufa, vaig brindar amb ron i vaig ser testimoni d'excepció de la fundació del moviment singularista. I és que ahir començava un nou capítol de la història de la meva vida. Feina nova, o casi. Ja que feia gairebé un any que col·laborava amb ells, i que, pràcticament, era de la casa. Reptes nous, això sí. I ganes, moltes ganes. Me'n sortiré, però la lluita serà acarnissada.
Com cada porta que s'obre, un s'exposa a emocions i sensacions noves. Tindrà el gust amarg del cafè? el seu tacte serà suau? Quan un no sap quin temps fa al lloc on es dirigeix és difícil saber què ficar a la maleta. Una mica de confiança per si la mar no està en calma; unes quantes dosis d'esforç, per si cal remar a contracorrent; un polsim de coherència i unes gotes de bogeria, per a que la recepta surti salpebrada; unes quantes ofrenes per a que els déus i els djinns siguin propicis, i una bona porció de fantasia, per a que no oblidi que tot és mentida i que tot és efímer.
Però no sé si també us passa, però un cop he fet la maleta sempre tinc la sensació de deixar-me coses. Se us en acut alguna? Què posaríeu a la maleta si haguèssiu de començar una nova vida?
11 comentaris:
Vafalungo, cada cop que he comenc,at una vida nova ho he fet sense una maleta: he fet servir una motxilla per la seva "polivalencia"; fa servie des de cotxet de la compra fins a sac de dormir.
Ara be, sempre que he comenc,at una nova vida he posat la meva agenda a la butxaca, no fos cas que la motxilla es perdes o fos robada durant el viatge. Gracies a la meva agenda sempre he pogut contactar a la gent que m'estimo i l'he pogut convidar a participar en la meva nova vida. De tant en tant me n'haig de comprar una de nova perque el paper te una vida limitada. De fet el darrer cop que me'n vaig comprar una va ser durant el teu exili al nord.
Salut,
F
No perdre el fil amb la gent que t'estimes, vagis on vagis, és imprescindible, tens tota la raó. Guardo una còpia de la meva agenda per si de cas es perdés, no fos que també perdés els noms que han format part de mi d'alguna manera.
Una abraçada!
Bueno, Vafa creo que solo debes llevarte a ti mismo. Tu escencia, tu integridad y con ellas, todas esa pequeñas cosas que hacen y te hacen un ser especial. Lo demás, vendrá solo y si no lo hace, prenderemos algunas velas a los santos!!
Besos Vafa!! Es un verdadero plcer pasar por aquí!!
Sil
Doncs jo a la maleta i ficaria una llibreta en blanc o la càmara, més que res per immortalitzar per escrit o en foto (o en el format que més t'agradi) totes aquelles novetats imprescindibles, ja sigui gent, o comentaris, o llocs on anar a fer un dinar un dia de cada dia, coses d'aquelles que no s'han d'oblidar en un principi de nova vida o en vides futures que et permetin tornar allà.
:)
Sil: Prendamos esas velas, pues! El placer es que pases por acá, besos!
Stel: M'apunto la llibreta, doncs. De fet en porto una sempre a sobre. I més d'un boli, per si se m'acaba la tinta.
Ptons!
Yo en mi maleta meteré un curso de catalán. Ya estoy aprendiendo por aquí. Tu maleta siempre tendrá un pequeño compartimento secreto para llenarlo con novedades vitales. No te preocupes por nada, escolta?
Molts petons.
Clau =Llave
Mira a la maleta per mi... cal q hi portis l'aprenentatge d'altres errors, l'humiltat i les ganes i il·lusió de començar i bones sabates perquè ja se sap, sempre hi ha pedres i punxes, però et veig capaç de tot, molta sort! ah i no deixis els somriures! van molt bé!
Clau: Ese compartimento secreto parece no tener fondo, verdad? Un besazo!
Sense fer soroll: Sí, sempre hi haurà pedres i punxes, però si tropecem ens tornarem a aixecar! Una abraçada!
Ei Vafalungo, doncs jo m'emportaria il·lusió a grapats, l'agenda amb els amics i éssers estimats, i la càmara de fotos. Els records sempre hi són i a voltes et poden ajudar, a voltes fer somriure però també hi haurà ocasions que ens faran plorar, però això és la vida.
Petonets
A la motxilla jo hi posaria sobretot il·lusió i ganes, la teva jaqueta de pana per si necessites abrigar-te quan trobis a faltar algú, esperança, bones vibracions, alegria, mitjons de ratlles dels que t'agraden, amics (sempre hi ha lloc per tot :P) i tot allò que et pugui fer un xic més feliç.
Petons ;)
Shadow: Està clar que la càmara s'imposa per majoria. Està bé, l'agafo, doncs. Sí, això diuen que és la vida, oi? Petons!
LLuNa: La jaqueta de pana, molt bona idea! Pels amics sempre hi ha lloc, només faltaria!
Petons!
Publica un comentari a l'entrada