En primer lloc, una disculpa. He hagut de treure el post anterior. No volia passar per aquí sovint i recordar segons què. Així que us agraeixo molt als que heu deixat comentaris i ànims: Morgenrot, LLuNa, Sense fer soroll i Laia, gràcies! En comptes, però, deixaré una pinzellada una mica més alegre. També des de l'altra banda del charquito. Un dels meus primers viatges iniciàtics va ser a Nicaragua. Ara farà uns deu anys. Vaig viure amb set dones magnífiques que em van obrir les portes de casa seva. Una de les chigüinas, de set anys, amb prou feines escrivia. Encara guardo papers amb dibuixos seus i en els que va aconseguir escriure el meu nom amb llàpissos de colors. El cas és que avui he rebut un e-mail seu. Feia anys que no en sabia res. M'explica que està a punt d'entrar a la universitat. No us podeu arribar a imaginar la il·lusió que m'ha fet. Per ella, pels records dels dies que vaig passar allà i perquè encara es recordi de mi.
Avui, Nicaragua ha tornat a ser La flor más linda de mi querer.
23 comentaris:
Si passes pel bloc veuràs una cosa per a tu! apa!
¡Eres un hombre afortunado no queda duda! Tienes tantas experiencias maravillosas, espero que no dejes de escribir para que nosotros no dejemos de nutrirnos.
Por cierto, tienes un gusto estupendo para la música, aunque seguro que ya lo sabías.
Un abrazo.
Sense fer soroll Moltíssimes gràcies!! M'ha fet molta il·lusió! una abraçada ben gran!
La punta de mi lengua Hoy me he sentido muy triste. Unas horas más tarde, muy afortunado. El cielo y el infierno se dan la mano con mucha facilidad en esa centroamérica tan querida y que tanto duele.
Un abrazo muy grande!
no he arribat a temps per saber quin era l'altre post però aquest és molt bonic, sí, molt emotiu :)
Preciós! Definitivament els colors sempre il.luminen la foscor.
porque los recuerdos son de ida y vuelta, son como el correo, destinatario y remitente, ella te envió los recuerdos que guarda de tí, preciosos seguro, y tu seguramente le habrás mandado tus recuerdos,emoción y fuerza..recuerdos de ida y vuelta! un Abrazo.y arriba!
Vafalungo, passa pel meu blog! També va de premis! Muas
Sembla mentida el que arriben a plasmar els nens en un dibuix: pots saber si estan contents, enfadats, si tenen somnis o malsons... És un bon record guardar aquests dibuixos: diu molt de tu! Un petonàs
No sé què deia el post que vas esborrar, però que una criatura de 7 anys se'n recordi de tu al cap de deu t'ha degut de fer sentir com Déu, no? Et felicito!
Nimue: La que sí que és bonica és la xiqueta que em va enviar el missatge! Aix, em va fer una il·lusió...
Audrey: Sí, els colors sempre guanyen. Visca la gent de colors i morin els homes grisos!
Itzara: Una gran imagen: los recuerdos son de ida y vuelta. Un abrazo!
Shadow: Estan en una caixa on hi guardo el diari d'aquells dies i altres paraules importants. També els tinc en una altra caixa, que està al costat dels pulmons i no deixa de bategar.
Merci pel premi!! L'agraeixo moltíssim, de debó. Entre tots al final hauré d'improvitzar un discurs d'agraiment i tot!
Un petó!!
Què t'anava a dir: M'he sentit molt afortunat i ha aconseguit esborrar un altre record que no em venia de gust revisitar, que és el que havia esborrat.
Una abraçada!
Rebem el que donem. No tinc cap dbte que la nena que et recorda i t'escriu ara té motius sobrats per fer-ho. Enhorabona!
ostres, quina il·lusió oi? i quina sorpresa tan gran! Me n'alegro molt per tu, i que se'n recordi de tu alguna cosa deu voler dir... n'estic segura que no deixes indiferent a ningú...
Un petó, i un altre que l'envio a través del charquito per aquesta noieta que aviat començarà a la universitat!
Muak!!!
Vafa: Que los sueñes alimenten tu tristeza al punto tal de volverla alegría. Sé que puedes y más, si te sientes afortunado. Alguien por aquí dijo que eres un hombre de muchas experiencias y lo comparto, pero debo agregar, que me pareces un hombre de una sencibilidad increíble!!
Que mis abrazos te protejan si vuelve la tristeza!!
Besos
Sil
Flavia: Sí, rebem el que donem, tot i que a vegades costa tant veure-ho... Gràcies! Una abraçada.
LLuNa: Segur que estarà encantada de rebre aquest petó teu! Un altre per a tu!
Sil: Mil gracias por esos abrazos protectores! Me vendrán muy bien. Besos!
Això és maco, veus a això ens hem d'agafar kn les coses q passen ens fan patir...
Sí, aquestes coses a un el reconcilien amb el món. Una abraçada!
Recién acabo de descubrir el ícono que me permite hacer la traducción del texto al español. ¿Antes estaba? Por fin voy a poder leer todo lo que escribas. ¡Qué lindo descubrir que algo de lo que uno formó parte se ha desarrollado así, no? Como una flor. Te dejo un abrazo
Sí, es muy lindo! muchas veces uno deja semillas que nunca llega a saber si dieron frutos o no, así que cuando se tiene la suerte de comprovarlo, la sensación es de inmensa gratitud.
El icono estaba, antes tenía otra forma, pero ahí estaba. Aunque los traductores automáticos, si bien pueden ayudar a entender, cometen errores y no transmiten de la misma forma. Pero ayudan, sin duda.
Un abrazo!
Sencillamente bello, tu texto roza lo zen, como casi toda tu casa.
Abrazos.
MaLena
M'has fet recordar coses que ja no tenia presents i te'n dono les gràcies. Un petonet i bona setmana guapíssim!
Malena: Muchas gracias, lograste ruborizarme. Un abrazo!
The silver blue sea: Sempre és bo recordar segons què, oi? Un petonet i molt bona setmana per a tu també!
Hola, soy Morgenrot, como verás.
Sólo te escribo para agradecerte el detalle.
Y porque me gusta tremendamente la sensibilidad finísima que desprendes.
Herzliche Grüsse- cordiales saludos, en alemán-
Publica un comentari a l'entrada