23.11.07

Que si volo

Que si volo amb els ulls oberts
veig un miracle aquí, en cada passa
La Troba Kung-Fú






Des de la meva finestra imagino un paisatge desèrtic. El silenci selenita aturdeix els sentits. L'estiu sembla un somni impossible mentre les mans obliden el tacte del teu somriure. S'enfonsen les angoixes i la música, les idees s'evaporen, els estels s'espanten. Jo també.
Demà dibuixaré oliveres i gripaus.

3 comentaris:

SHADOW ha dit...

El que veus des de la finestra em porta records d'estiu: les espelmes, els llums al fons... A mi m'agrada l'hivern, m'agrada tancar-me a casa, encendre la llar de foc, fer llargues sobretaules, la calidesa d'una abraçada... Aquest hivern no és tan tranquil però hivern, al cap i a la fi.
Una abraçada càlida per tu

Overseas_Chef ha dit...

Vafalungo, l'estiu sembla un somni impossible (i mes encara des d'aqui). Jo associo la imatge que es veu des de la teva finestra amb les poques vegades que he pogut visitar-te i creu-me, em fa felic, nomes pensar-hi.
Cada Octubre, tan bon punt comenc,a a fer fred, els vespres comencen a fer-se molt llargs i l'aire i la pluja tallen la pell de la cara. Es en moments com aquells que penso "oh, no, haure de passar un altre hivern aqui". Durant molts anys cada hivern m'he promes a mi mateix que marxaria d'aqui, i cada estiu he estat tan content de veure com tot torna a la vida que he oblidat la meva promesa hivernal. Pero aquest estiu que acabem de deixar enrera ha estat diferent. He comenc,at a fer plans i ves a saber, potser algun dia tornare...
Espero que el solstici et porti la mateixa alegria que em porta a mi: els dies es fan mes llargs...
T'envio una abrac,ada i et desitjo un bon cafe en un bar gaudint del sol d'hivern de Llevant.
F

vafalungo ha dit...

Shadow: Jo sóc més d'estiu i de sortir al carrer, tot i que les llars de foc, les sobretaules i les abraçades càlides són sempre molt benvingudes. Una abraçada estiuenca plena de llum!

Chef (F): M'alegra que associïs les teves visites amb l'estiu i la calidesa. El solstici sempre s'agraeix, tant si és a Stonehenge en bona companyia com si és per a fer més llargs els dies. Una abraçada i tant de bo aquest café el puguis fer per aquí amb mi aviat!