Avui fas anys, tu no ens enganyes

Dicen que cuando uno cumple décadas debe celebrarlo. Es sólo un número, pero da para hacer un alto y mirar un momento hacia atrás. En mi último día de veintegenario transité orbitas lejanas y alimenté esperanzas andantes. Tras sumar una nueva vuelta alrededor del sol, me sigue maravillando seguir vivo en este mundo loco y surrealista.

Diuen que quan un cumpleix dècades ho ha de celebrar. És només una xifra, però dona per fer una parada i mirar enrere un moment. El meu últim dia com a ventegenari vaig transitar òrbites llunyanes i vaig alimentar esperances a peu. Després de sumar una nova volta al sol, em segueix meravellant seguir viu en aquest món boig i surrealista.

Haberlos haylos

Hay quien tiende la ropa bajo la lluvia,
quien espera que su tren pase de largo,
quien se inyecta mentiras y soledades.

Los hay que buscan frío sin abrigo,
que no llegan tarde si no es imprescindible,
que no se arriesgan a vivir.

Yo me voy con la rumba, si me queréis acompañar.

Contradicciones

A mis contradicciones y a mi nos gusta salir a pasear
y mostrarnos tal y como somos: locos, sensibles, aburridos y soñadores,
aunque nos escondamos detrás de una máscara azul.
A mis contradicciones y a mi nos gusta volar
y saborear el viaje al olimpo y al tercero segunda.
A mis contradicciones y a mi nos gusta conocer gente
cerrar los ojos e inventar voces que gritan en silencio,
saludar al quiosquero y, si hace falta, silbar.

Lo dice Galeano y lo digo yo

"Ocurrió en el tiempo de las noches largas y los vientos de hielo:

Una mañana floreció el jazmín del Cabo, en el jardín de mi casa,

y el aire frío se impregnó de su aroma,

y ese día también floreció el ciruelo y despertaron las tortugas.

Fue un error, y poco duró.

Pero gracias al error, el jazmín, el ciruelo y las tortugas

pudieron creer que alguna vez se acabará el invierno. Y yo también".

El error.

Eduardo Galeano.

L'univers és una festa

El temps inventa àtoms de colorins,
s'univers és una festa que ens omple de joia,
cada finestra obre un nou matí
ple de llums i ple d'orquestres,
ple d'enigmes submarins.
(Antònia Font)

Dissabte: Anem a Manresa a sentir-los. A ells i als Kumbes. A tirar-nos confettis de colors, a ballar com una palmera i a dir-nos adéu.

Rèquiem per a una truita de riu descongelada

i arriba un dia que sa vida és un teatre

que se diu felicitat
primavera i trinaranjus
amb qui més has estimat
Antònia Font

Tot i que avui encara aguanten (hi toca l'inigualable Joan Miquel Oliver), ja he donat per tancades les festes de Gràcia d'aquest any.

Potser perque encara és massa fresc, però el record d'aquests dies el formen grans rialles a totes les places, sopars a l'i què, guerres d'aigua increïbles al Raspall, gent de tot arreu (Alemanya, Polonia, Argentina, Iran, La Selva del Camp, Manresa, Badalona...), lo Andorrà fent de flautista d'Hammelin, concerts exprimits, foc i pòlvora, trobades, retrobades, coincidencies i coneixences meravelloses. Confetti, balls, burret, fanalet, rumba, la vida al carrer.
Propera parada: Sants.

El juego

La Chef de El almuerzo me ha invitado a participar en un meme, así que, aún sin saber muy bien de qué se trata, ahí voy.
Según nos cuenta en su post:

Este juego es muy sencillo solo tiene 4 reglas:

1. Cada jugador(a) comienza con un listado de 8 cosas sobre sí mismo.
2. Tienen que escribir en su blog esas ocho cosas, junto con las reglas del juego.
3. Tienen que seleccionar a 8 personas más para invitar a jugar, y anotar sus blogs/nombres.
4. No olvides dejarles un comentario en sus blogs respectivos de que han sido invitadas a participar, refiriendo al post de tu blog: "El Juego".

De manera que:
1.- Tengo muy mala memoria visual. Cuando alguien me reconoce tengo que dejar que hable un rato para recordar quien es y de qué le conozco.
2.- Hace años recibí clases de percusión africana y llegué a tocar en un concierto delante de un montón de gente.
3.- Aunque mi única fe es el optimismo, creo en las casualidades y en la Diosa Fortuna.
4.- En cada viaje que hago cambio algo mi aspecto físico, quizá para mostrar la evolución interna que he sufrido.
5.- No podría vivir sin los abrazos de mis amigos.
6.- Hace un año me publicaron una poesía en una revista. Al releerla me da vergüenza lo mala que es.
7.- Mi imagen ilustra dos meses (marzo y agosto) de un calendario que hicimos con unos amigos, al estilo del de los bomberos, pero sin ser bomberos. Nos quedó relindo y estoy muy orgulloso del resultado.
8.- Aunque pronto cambiaré el número de decenas con el que cuento mis años, me sigo sintiendo un niño pequeño que observa el mundo por primera vez.

Y se lo paso a:

Después del éxito arrollador del juego, a quien quiera que pase por aquí y le apetezca.

Cantem perque caigui l'aigua

Aquesta tarda de pluja encara queda l'olor de pòlvora impregnada a la pell. El foc del mediterrani fa ballar els carrers i els tabalers ens fan bategar al ritme de la seva percussió frenètica. Les trobades, més que casuals, són delicioses. El barri està de festa, i nosaltres també!

¡Verás qué buenos están!

El tallat d'aquesta tarda ha vingut acompanyat d'una dolça sorpresa: una bossa de Lacasitos!
És per això que avui dedico aquesta entrada a aquests amics rodons i petits, sempre disposats a omplir-nos de dolçor i colors impossibles.
Visca els Lacasitos!

Compte enrere

Falten només cinc dies per a tornar a recòrrer els carrers de les meves Viles. Per a retrobar-nos amb la nit que no s'acaba, amb la música i les sorpreses que els carrers de Gràcia i de Sants ens proposen. Comença el compte enrere.

Per mirar tenia uns ulls

He superat sa son
i he pogut arrebossar-me d´arròs,
t´he fet es berenar
amb campanes i molsa
i focs artificials.
(Antònia Font)

Éste es un verano de despedidas, quemaduras y buenos augurios.
De bailes, olas y esperas, oportunidades y luchas, de sueños cumplidos.
Las palabras apenas me dan respiro mientras me alimento de lunas y piruletas.
El tiempo no existe. Mis manos tampoco.
Las ventanas airean la nube de la que no consigo caer.
Os echaba de menos.

Monto un circo...

... y me crecen los enanos.

Per aquestes eleccions...

Per a que ho tingueu en compte a l'hora de decidir el vostre vot...
(podeu clicar a la imatge per veure-la més gran i imprimir-la, si voleu)

Dins la Taifa

Els amics de La Carrau ens avisen que la setmana vinent ja podrem aconseguir el seu tercer disc "Dins la Taifa".
La Càrol, la Núria, el Joan, l'Armengol i companyia m'han fet ballar i saltar i fa temps que es van convertir en companys de viatge. Des d'una nit a la platja de Vilanova ja fa uns quants anys, en que hi havia lluna blava. D'aleshores ençà, ens hem trobat en molts llocs. Fa poques setmanes a la plaça de Rius i Taulet, a Sants, a la platja d'Arenys, a Terrassa, al Tradicionarius, a Bellpuig, al Born, a Sant Cugat, i a tants altres llocs en els que hem compartit l'energia i la festa.
Perque es mereixen tota la sort del món, els millors desitjos per aquest tercer disc. Felicitats!

Que no sóc gat i a mi em falten vides (Presentació)

Per si algú s'ha preguntat alguna vegada qui escriu en aquest blog al que heu anat a parar (per casualitat o per males influències):

He estat rumbero a Vilanova, poeta a Tarragona, pescador a Finlàndia, ciclista a Holanda, percussionista a Girona, barman a l'Eixample, somniador a Nicaragua, formatger al Vallès, administratiu a Olot, professor a la ciutat comtal, catador al carrer París, exiliat a Vic, llibreter a la Gran Via, fotògraf a Guatemala, mariner a Balaguer, perseguidor d'eclipsis a Alemanya, invocador del Sol a Stonehenge, gourmet a Roma, nadador a Mèxic, submarinista a Hondures, pilot d'aeroplà a Reus, farer a La Habana, productor de calçots a l'Anoia, vulcanòleg a El Salvador, veremador a Tàrrega, historiador a Gandesa, germà gran a Lleida, futbolista a Torelló, excursionista a l'Aragó, objector a Madrid, bereber al Marroc, habitant dels teus somnis.

Sóc aprenent d'editor, tiet en llista d'espera, constructor de móns possibles, cuiner desaprofitat, traductor ocasional, cumbiambero vocacional, estilista despistat, addicte a la cafeïna, noctàmbul empedernit.

I professo la fe de l'optimisme.

Complicitats

Un dels millors guerrers que cabalgava al meu costat ha caigut. Una llança enemiga, empunyada per la infàmia i la maldat, l'ha aturat.
He aprés a seguir les seves passes. La seva ma m'ha assenyalat l'alba i li he mostrat la posta.
Ha entés que una retirada a temps és una victòria. Ressorgirà, i com una au fènix majestuosa regnarà sobre el cel.
Té força i talent. Seguirà el seu camí, i ens tornarem a trobar. Brandarà de nou la ploma, més forta que l'espasa, derrotarà la foscor, i el seu honor i la seva valentia seran lloats.
Que els augurs li siguin favorables.

Acordió

Com l'acordió del Joan, divendres passat,
Com la Trikitixa del Kepa, com la de la Núria,
la vida s'estira i s'arronsa mentre ens fa ballar al so que vol.

A voltes apretada en un ritme frenètic,
a voltes allargada en un lament acompassat,
sempre aferrada a la meravella de la descoberta.

Com l'esqueixada, o l'olivada

I al seré m'enganyo el sóc ara.
La Troba Kung-Fú

El passat, per a aprendre'n.
El present, per a viure'l.
El futur, per a somniar-lo.

La rumba, per ballar-la.
La por, per vèncer-la.
El món, per descubrir-lo.

L'alegria, per a compartir-la.
Les paraules, per a escoltar-les.
Vosaltres, per a caminar amb mi.

L'Asteroide B 612

Hi han Asteroides i Planetes.
Aprendré a estimar la rosa i els volcans? les espines no em fan por, però i els baobabs? Trobaré reis, vanidosos, bebedors, negociants, fanalers i geògrafs? Dibuixaré elefants dins de boes? Enmig del desert, tornaré a volar.

Casa meva?

A casa meva hi hauran dracs que no seran sacrificats cada Sant Jordi, sino que seran jardiners i poetes.








Hi haurà un far, per a que m'il·lumini les nits en vetlla.






Hi haurà música, per poder ballar quan el cos m'ho demani.


Hi hauran fonts, per a tenir només set d'aventures.





Hi haurà una estació, per poder pujar a la loco-motora i anar més enllà.

Hi hauran els teus ulls, que em somriuran.
Hi hauran cargols i girafes, llunes i onades.
Hi hauran titelles, croquetes i café.

Hi sereu tots, i m'abraçareu.