Un dels millors guerrers que cabalgava al meu costat ha caigut. Una llança enemiga, empunyada per la infàmia i la maldat, l'ha aturat.
He aprés a seguir les seves passes. La seva ma m'ha assenyalat l'alba i li he mostrat la posta.
Ha entés que una retirada a temps és una victòria. Ressorgirà, i com una au fènix majestuosa regnarà sobre el cel.
Té força i talent. Seguirà el seu camí, i ens tornarem a trobar. Brandarà de nou la ploma, més forta que l'espasa, derrotarà la foscor, i el seu honor i la seva valentia seran lloats.
Que els augurs li siguin favorables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada