24.10.08

Passejades

Ja no corro el perill de naufragar. Mentre arreplego somnis impossibles i camins empedrats, aniquilo dubtes innecessaris i encenc la foguera amb la que em protegeixo d'un fred que ja no tinc. Després, t'abraço. I sí, les paraules se les emporta el vent, però el tacte de la teva mirada quedarà tatuat a la porta de l'armari dels records eterns. I valdrà la pena. I tant.

14 comentaris:

Rita ha dit...

Has tornat! I com sempre amb escrits que m'agraden... :-)

Anònim ha dit...

CAda escrit què fas, és una part de tu que escrius amb paraules tant maques com amagades...

iruNa ha dit...

Ooohh!!! que bé que ja tornis a estar per aquí! Ja trobavem a faltar els teus escrits. I parlo en plural perquè estic segura que tots els que et llegim pensem igual, que ets un crak!
una abraçada!

proudemax ha dit...

...doncs jo demà no arreplegaré somnis... sinó bolets amb cert nebot de color daurat...

per cert: hola! :)

Què t'anava a dir ha dit...

Molt bones! Quinze dies incomunicat?

Ja no poses música?

Anònim ha dit...

:)

Judit ha dit...

Oh... molt bonic! Ja no ens trobem mai... :(

A l'armari s'hi guarden tantes coses enmig dels jerseis i bufandes, pantalons i tovalloles... vaig a veure què hi trobo! :)

Un petonàs!

fada ha dit...

Totalment d'acord amb la Iruna. Cada dia passant a veure si el telegrama ja havia caducat. I avui, sí! Un dels teus escrits, concisos però intensos, carregats de tendresa. Esperar ha valgut la pena. I tant. Un petó.

Lluna ha dit...

El tacte de les mirades són tan bonics com els posts que escrius :)

Lluna ha dit...

El tacte de les mirades són tan bonics com els posts que escrius :)

Lluna ha dit...

El tacte de les mirades són tan bonics com els posts que escrius :)

Lluna ha dit...

El tacte de les mirades són tan bonics com els posts que escrius :)

bajoqueta ha dit...

Hi ha records que mai s'olviden.

nimue ha dit...

tinc la sensació que tu ja ets massa valent com per a naufragar...
Et trobava a faltar!! :)