A vegades, quan ens obrim, de dins nostre surt un nou jo, una nova nina russa que a la vegada conté un altre jo-nina que amaga un altre jo-nina. Sense totes aquestes màscares, seríem invisibles?
Marta
Fa 5 mesos
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Una vegada vas demanar als reis una capa per fer-te invisible, oi?
Sempre vas creure que per fer-te'n te l'havies de posar.
Ara ja saps que el que has de fer, és anar traient capes fins que siguis transparent.
Fa temps que miro de desprendre'm de capes, i tot i que sóc més transparent, a vegades tinc fred.
Invisible seria divertit durant una estona. Però si ningú no em pugués veure ni fixar-se en mi, tot plegat seria molt aburrit.
Però pots rebre escalfor sense que et calgui tapar-te. De fet, com més et destapis, més escalfor rebràs.
O hauria de ser així...
Així hauria de ser.
Però no sempre es cumpleix tot el que la Llei de Murphy promet.
O si?
Per si de cas, em treuré una capa més, i em beuré una copa menys.
Sí, millor. Quan es pren alcohol, un es destil·la.
O pitjor, comença a treure's capes fins a quedar despullat. O es disfressa amb pells alienes.
Jo quan bec em disfresso de ballador de claqué.
Per sort pels meus peus m'estic tornant abstemi.
Escúpele al miedo, rompe la cáscara, siempre hay amor detrás de la máscara.
En la Central de Rutina
Han disparado ya la alarma
Que la niña rebelde
Ha agitado a la gran Dama
Bochorno que todo amansas
Deja paso a la gran sirena
Que si estaba en la vía muerta
Muerto está ahora quién no la siga
Y Quién contaba en horas un dia
Coja el reloj y no le dé más cuerda!!!
Y Quién contaba en horas un dia
Que agarre el cuento y pierda la cuenta!!!
Publica un comentari a l'entrada