Mi presente, mi mareo, mi éxito.
Mi mar de dudas, mi certeza, mi corazón.
Ventana, ilusión y sueño.
Mensaje cifrado, sinrazón.
Mis primeros pasos, mis cumbres, mis tropiezos.
Mis noches en vela, ojos cansados, tinta gastada.
Inmersiones, sorpresas, vergüenza ajena.
Vidas lejanas, propias, cómplices.
Apetitosos, engreídos, muertos de hambre.
Mi sueldo, mi mundo, mi piel.
Mi día a día, mi locura, mi subterfugio.
Porque os amo y os odio.
2 comentaris:
Ni "Love", ni "Hate". Opto més per un "Loha & Vete". Els termes mitjos són els que funcionen, en principi, però el principi ja no és el mig...
De totes maneres, sempre millor el "Love", no? i quan el "Love" és el "sueldo"... "qué más quieres mari Pili?"
Si, sempre és millor el "Love", però tota cara té la seva creu. No hi ha dia sense nit ni vida sense mort.
Potser si que els termes mitjos són els que funcionen, però és difícil mantenir l'equilibri, i anem d'un extrem a l'altre massa sovint.
De totes maneres el "Loha & Vete" m'agrada. Sembla com si digués "vete, pero no te vayas lejos...", com una benvinguda i un comiat.
Malgrat tot espero que em segueixin servint per pagar el lloguer. Per ara funciona.
Publica un comentari a l'entrada