13.9.08

Qui s'apunta a ballar?

Jo sento
cants de sirena
rera la tanca
de tota frontera

(La Troba Kung-Fú)


Quan la nit s'adorm i s'encenen els desigs imagino que em dius que sí. Que m'agafes de la mà i m'acarones l'ànima, que les ones no s'enduen el nostre castell i que les espelmes il·luminen la teva tendresa. Quan el dia comença a caminar, segueixo somiant-te.

11 comentaris:

mar ha dit...

seguir somiant...
i què faríem sense somnis?

(m'agrada el que he llegit a casa teva. et faig un enllaç des de la meva per llegir-te sovint, ok?)

ptnts

Anònim ha dit...

Que bonic i tendre que sona oi

la punta de mi lengua ha dit...

¡Qué alegría volver a pasar por acá! He andado con el tiempo un poco justo y hasta hoy no he podido dedicarle el tiempo que se merecía.
¡Cómo me gusta pasar por acá! Gracias por esa sensibilidad que derrochas siempre.
Bailemos pues!
Un abrazo.

Rita ha dit...

Quines coses més boniques que dius...
M'apunto, ballem!!!! :P

nimue ha dit...

homeeeee, homeeeee, homeeee!!! apuntar-se a ballar? tu que creus què et diré? homeeeee!! :PP

iruNa ha dit...

Em sembla que tothom s'apunta Vafalungo, amb les coses que dius qualsevol diu que sí!!!

Anònim ha dit...

jo si és així, m'hi paunto!!

Jesús M. Tibau ha dit...

els millors dels somnis es fabriquen despert

Anònim ha dit...

què tendre i què macu això que escrius!!!

en una nit de malenconia i de recordar vells somnis, llegir-te ha estat un plaer!

i... sí m'apunto a ballar! ballarem pels nous somnis que han d'arribar, i per algun que fins i tot es farà realitat!

un somriure i un peto :)

Què t'anava a dir ha dit...

A mi no m'agrada ballar, però seguiré llegin-te :-)

vafalungo ha dit...

Mar: No deixem de somiar, doncs! Benvinguda!

Cesc: No sona malament, no...

La punta de mi lengua: Gracias a ti, por estas visitas siempre tan alegres y agradables. Un abrazo.

Rita: Ballem, doncs! :)

Nimue: Ja em pensava que no fallaries! :P

IruNa: Ballem tots, doncs!

Francesc: Doncs som-hi! :)

Jesús M. Tibau: Ja ho pots ben dir!

buffffff: Pels que s'han de fer realitat i pels que han d'arribar, i tant que sí!

Què t'anava a dir: Doncs a llegir i, sobretot, a escriure!