Si m'ho preguntessis et diria que sí, que tot és possible i tot està per fer.
Et diria també que tot és relatiu, que el temps que se'ns escola ens ensenya i ens explica, però que cal saber escoltar. I que cada tren que perdem és un viatge que no farem, que cada somriure que no dibuixem és una vida que perdem.
Si m'escoltessis t'explicaria que la por, l'infortuni i la Llei de Murphy són monstres que pretenen fer-nos caure, però que no són invencibles. I per derrotar-los hem de ser valents i enfrontar-los. T'explicaria també que les coses no sempre són com un voldria, però que no val quedar-se de braços creuats. T'explicaria, fins i tot, que per volar cal desplegar les ales i desobeir la gravetat, que els volcans amaguen el foc de les passions no correspostes, que els rius poden endur-se les penes i que compartir la complicitat d'una abraçada és el millor antídot contra la melangia.
Marta
Fa 5 mesos
14 comentaris:
Bones preguntes, bones respostes, bona forma de narrar que les coses venen i van, bona cançó i genial reflexió :)
"...que els volcans amaguen el foc de les passions no correspostes,..."
Vafa, genial això que has dit. M´encanta.
Abraçades antimelangioses.
els desenganys i els fracassos no ens han de robar la nostra voluntat de crèixer. Hem de viure amb il.lusió i si perdem un tren, cal aprendre a estimar l'andana
Què bonic tot això, tant de bo algú m'ho hagués dit abans del que ho vaig descobrir.
ens veiem alguna estona...
PD: concert de la troba brutal...genial, magnífic, sobre natural i traspassava el límit humà...feia un any que no els veia!
Preciós! De vegades es necessita que et diguin, que et recordin, que sí, que tot és possible.
Saps, aquest agost l'audrey es passejará pels carrers de Nàpols sota la mirada apassionada del Vesubi. I qui sap, tot és possible...(bé, espero que no se li escalfin els fums i comenci a treure xispes!! ;P )
Un petonet
Totes aquestes preguntes que ens ronden pel cap i que ens formulem tot el dia i totes les respostes que voldriem obtenir sense la necessitat de preguntar. Sovint no preguntem a la persona indicada per no generar dubtes, o perquè el destinatari de la pregunta pot no tenir la resposta.
Els volcans guarden grans secrets en estat latent. Un petó.
Per volar, cal desplegar les ales... pos si sinó malament.
que boniques expliques sempre les coses...
M'encantes les teves respostes i les teves explicacions... són energia per una dia molt decebedor!
Tant de bo, ben aviat, arribi una riuada i s'emporti penes que ens envolten.
Una abraçada, per combatre la melangia!
M'he identificat!
Però el que més: per poder volar cal desplegar les ales i DESOBEIR LA GRAVETAT!!!
Quanta raó!!!!
;-)
i quan els volcans exploten on van les passions?
un altra pregunta...
Cesc: :) M'alegro que t'agradi fins i tot la música! Una abraçada!
Violeta: Me n'alegro! Una dosis d'antimelàngic concentrat en forma d'abraçada de tornada, doncs!
Jesús: Sí, estimar l'andana i agafar el següent tren encara que no sapiguem on va. Una abraçada!
Anna: Quina enveja! Jo ara fa temps que no els sento. Hauré de solucionar-ho aviat! Petons!
Audrey: Quina enveja! Te'n vas a Nàpols? Sí, no dubtis mai que tot és possible. Un petó!
Laia: A vegades la resposta la té qui menys sospitem. Petons!
Bajoqueta: Sí, sinó molt malament. :P B7s!
Nimue: Venint de tu, això a més d'un elogi és un inmerescudíssim honor. Gràcies! B7s!
Bufffff: Espero que aquest dia decebedor ja hagi quedat enrere, i que les penes se'ns allunyin i ens deixin en pau. Ja aniria tocant, oi? Una abraçada!
Eli: La gravetat és mentida, està clar! B7s!
Estrip: Quan els volcans exploten les passions es desfermen. :P
Potser tenim indicis suficients per pensar qui la pot tenir. Però d'aqui a formular la pregunta....... Un petó.
Si qui no preguntem a qui creiem que té les respostes correm el risc de preguntar-ho a qui segur que no les sap, i donar-les per vàlides. Aix. Petons!
Publica un comentari a l'entrada