5.2.08

Una de premis!

Aquest vespre la LLuNa m'ha donat un premi (l'Arte y Pico). Per mi ja és prou premi que passi per aquí i em llegeixi, que deixi comentaris i que es faci el blog una mica seu. Al igual que m'agrada que feu tots els que passeu per aquí. Perque els que, visibles o invisibles, passeu de tant en tant per aquest espai virtual sou els que doneu sentit a això del bloc. O almenys a aquest Charquito. Però això no treu que m'hagi fet molta il·lusió que la LLuNa m'hagi premiat. Fa temps que segueixo les seves llàgrimes de lluna, i ara que comença a tenir un merescudíssim grup de fans (entre els que m'incloc) m'alegra que es recordi de mi. Però al que anava, que em despisto. Segons les normes del premi, hauria de copiar aquí les regles i passar-ho a cinc blogs més, però en comptes d'això, faré una altra cosa.

El senyor Arte y pico, a qui no tinc el gust de conèixer estarà encantat de rebre tantes visites de gent que no coneix, així que m'he permés no enllaçar-lo. Qui el vulgui visitar ja sabrà trobar-lo. Jo em quedo amb la part bonica del premi: que algú hagi pensat en mi per a donar-me un premi, però en canvi no vull entrar en cadenes que no sé qui ha creat ni perquè. Així que, en comptes de nominar a cinc blogs, faré una altra cosa. Us explicaré en una línea perquè crec que valen la pena els enllaços que tinc a les Visites recomanades, i us animo a que els visiteu!

El almuerzo: Relats i contes breus explicats per una madrilenyo-chapina excepcional.
Cargolet: Fotos del més guapo de tots els nebots del món mundial.
Llàgrima de LLuNa: Sentiments, tendresa i emocions a flor de pell.
Proudemax: Lletgisme, surrealisme i intel·ligencia barrejats en un coctel amb accent alemany.
Naixent cada matí: Sensacions sense trampa, valentia i esperit de superació.
Srta "y": Vídeos, punts suspensius i somriures amb accent ampostí.
Les llunes de Miranda: Una gran pèrdua. Tot i que ha tancat, em resisteixo a treure l'enllaç, pensant que així és com si encara pugués entrar al seu món fantàstic i imprescindible.
L'estació: Coherència, sensibilitat i complicitat des de València.
Els móns expectants: Art, sofàs de color blau i una màgia estranya.
Audrey: La bellesa de les paraules precises i sinceres.
Què t'anava a dir: Humor intel·ligent, complicitat, talent i un estil propi.
Flavia Company: La mar de literatura amb un polsim de periodisme.
Lluna Plena: Frescor, transparència i complicitat.
Palabras andantes: Compromís, sensibilitat i intensitat vital.
La Moni en el espacio: Alegria i hipérbatons, dibuixos i ocells.
El rinconcito perdido de Itzara: retrobaments, petjades i esperances.
El Gabinete de la Doctora Boop: Inteligencia i sarcasme venecià.
Imaginando historias: Sensibilitat i contes plens de lirisme.
Sense fer soroll: Reflexions i proximitat.
L'altra cara de la lluna: Bellesa lírica i concisió sentimental quirúrgica.
Las cotidianas: Paraules precises i punyents.
El cristal con que se mira: Encert i trascendència.
La cueva de Susana: Histories per aprendre i recordar.
Jamadas: Receptes anglosaxones per a sobreviure al Nord.
Alicia de la Oz: Paraules que es transformen en imatges impulsives.
En trancisión: Diari d'un viatge vital.
Clubazul: La preciositat del blau fet imatge, haikus i paraules.
Buzón de estrellas: Poesíes impregnades d'ànima humana.
La barca en el pedregal: Tristesa, absència i fars.

Espero que us sentiu tots premiats, ja que aquest espai és vostre, si és que és d'algú.
Gràcies LLuNa i gràcies a tots els que de tant en tant passeu per aquí.

17 comentaris:

Anònim ha dit...

Gràcies a tu per escriure aquests textos de tantes coses que ens dones un aire de realitat, a mi personalmen m'agrada com escrius!

Què t'anava a dir ha dit...

Collons, moltíssimes gràcies per la part que em toca, jo també em sento premiada!!! :-)

nimue ha dit...

et mereixes el premi sense dubte! no saps el que m'està costant fer-me a la idea de tancar. De totes maneres no deixaré de llegir-te i comentar-te. Gràcies!

Itzara ha dit...

Muchisimas gracias...vosotros sois parte de mis ánimos por seguir hacia delante,sois parte de mi fuerza..sois parte de mi...un abrazo muy fuerte.

SHADOW ha dit...

Moltes gràcies vafalungo i enhorabona per un premi que no et vaig donar al veure que ja el tenies... Et mereixes aquest premi però sobretot i, de tot cor, un agraïment molt especial pels teus escrits, pels teus ànims, pels somriures que a vegades em provoques, per ser com ets! Un petonàs

vafalungo ha dit...

Sense fer soroll: Sense vosaltres tot això no tindria cap sentit. A mi m'agrada que passis per aquí i hi deixis la teva petjada! Una abraçada

És lu qu en'hi ha: I tant, aquest premi també és teu!

Nimue: M'imagino que ha de ser complicat. M'alegra molt que passis per aquí, i sàpigues que trobo molt a faltar les teves llunes.

Itzara: Al igual que todos vosotros también sois parte del charquito, y por extensión, de una parte importante de mí.

Shadow:Moltes gràcies a tu per passar, per dir-me tot això i per no defallir. Un petó!

Anònim ha dit...

Que bonitas las descripciones de los blogs (y que bonita la parte que me toca)

Mil gracias y mil gotitas de agua para ese charquito de agua salada!!!

miriam ha dit...

Moltes felicitats! Un premi merescut! I gràcies per les boniques paraules que em dediques...de debó penses això? M'encanta que sigui així.
Un petonet

Jo també trobo a faltar les llunes de la Nimue...no m'ho puc acabar de creure.

Judit ha dit...

Aixo que has fet diu molt de tu... ets genial!

Un petó, tornarà a sortir el sol!

vafalungo ha dit...

Lamoni: Gracias por las gotitas! Un beso!

Audrey: Gràcies! :P
Sí que es troben a faltar, sí, les llunes de la Nimue. Aix. Petons!

vafalungo ha dit...

LLuNa: Sí que tornarà a sortir, sí. Mil gràcies una altra vegada! ;) Un petó!

la punta de mi lengua ha dit...

¡Me he puesto roja al leer este post! Tienes mucho arte escribiendo y ahora otorgando premios.
Tu Charquito acoge a tanta gente que ya parece un mar.
Un abrazo.

vafalungo ha dit...

Todos formamos parte de ese mismo mar.
¡El que se va a poner rojo voy a ser yo!
Un abrazo.

proudemax ha dit...

que es posi vermell!
que es posi vermell!

i si no, no ens en facis posar a nosaltres!!

moltes gràcies vafa!

vafalungo ha dit...

Oh, però pensi que jo sóc blau, així que la imatge seria colpidora, com a mínim.

ro ha dit...

Muchas gracias, vafalungo, ¿Qué es encert? De nuevo muchas gracias. ES un placer compartir estos espacios y tiempos con una persona como tú. Abrazo

vafalungo ha dit...

Encert es acierto. El placer es que pases por acá y dejes tu huella!
Un abrazo!