Estic cansat de les excuses. De les metàfores desencertades, del bloqueig que impedeix alçar el vol.
A mi també em fan por les alçades, però si no despleguem les ales no sabrem si haurà valgut la pena escalar fins al cim. La rutina, el tedi i la covardia poden impedir-nos arribar a la meta. Sí, l'aigua està freda, però ens haurem de deixar portar per la corrent i nadar i remar. Però ja no valen les excuses. Si el vent infla les veles sortirem a l'alba i posarem rumb a la felicitat. Vols venir?
18 comentaris:
Jo estic amb tu, però hi ha tants vols no alçats per por, que hi farem...
Si! jo vull venir! :)
La por, com molt bé diu el sense fer soroll... impedeix fer grans viatges. Jo voldria desfer-me d'aquesta por i dir-te que no tinc cap excusa per marxar, però hi és per mala sort.
De totes formes, les meves veles també s'inflen.
Un petó!
Estic començant a alçar unes ales que fins ara no sabia que tenia. Qualsevol dia d'aquest deixo les excuses al marge i em poso a volar... Espero trobar-nos a la felicitat :)
¡Cómo no! Sigo diciendo que es extraordinaria la capacidad que tiene para emocionar con sólo ocho líneas. Yo para poder mover de esa forma los corazones, necesitaría al menos 16. Da gusto pasarse por tu blog y disfrutar de esta linda balsa en un mar embravecido.
és possible que la por no marxi mai... però el que sí podem aconseguir és controlar-la... no deixar que es fasi gran
Sap, jo fa uns dos-tres dies em vaig tirar a la piscina... i estava buida!
És una sensació ben estranya, però sempre cal intentar-ho.
Vaig ser valenta.
No em vaig buscar excuses.
Ara és com si caminés per sobre l'aigua, un flotar de mal de panxa trist.
Estic bé.
Està bé estar bé.
Desplegui les ales d'una vegada, home!
I el més bonic de tot...NO HO FARÀS MAI SOL ANIOLÍSSIM DU MEU CORAÇAO!
Volarem junts!
MARYAH (encantada de la vida amb la birreta d'ahir la tarda,...feia massa temps que no feiem un intimissimi tu i jo!).
emmm.... jo nadar, ni en aigua calenta. Ara, cap a les altures quan vulgues :)
Sense fer soroll: Sí, hi ha massa navegants de secà i pilots amb por a les alçades. Derrotem la por i enlairem-nos! Una abraçada!
LLuNa: Vine, doncs, ja saps que hi tens lloc. Deixa que s'inflin les veles i junts derrotarem la por i els monstres marins. Ptonets!
Somiant la lluna: Alça-les, i sí, ens trobem a la felicitat! B7s!
La punta de mi lengua: Algunas veces el mar embravecido nos puede llevar a naufragar en la más de deliciosa de las islas desiertas. Me abruma otra vez, pero de nuevo se lo agradezco!
Srta "y": Això, que quedi petita, petita. Si cal, li encomanem el síndrome de Peter Pan! ;P
Proudemax: A vegades, comprovar si la piscina està plena o no tampoc està malament, però felicitats, malgrat tot val la pena haver-ho provat.
Ja provo de desplegar-les, no es pensi, falta que responguin.
Maryah: No, no ho faré sol. Volarem, sens dubte. B7s!
Nimue: Amunt, doncs! A vegades però, cal remar a contracorrent, diuen.
jo he deixat de fer coses per la manca de voluntat...crec que és molt pitjor que per por, almenys per mi. em faig ràbia a mi mateixa en aquests moments! com tb em fan ràbia les persones que més estimo i que tb tenen una greu manca de voluntat per a coses essencials...és en el que he pensat llegint el teu escrit...
besets!
Un dia et lleves i de sobte ho veus clar. Ja no hi ha dubtes, i s'ha esfumat la por. Deixes de formular-te preguntes. Saps que és un ara o mai.Sort i no remis contra corrent, es esgotador. Ptns valent!
Mercè: La manca de voluntat és un altre rostre del mateix monstre que ens paralitza de tant en tant, i que cal vèncer sigui com sigui. Benvinguda i petons!
Laia:A vegades no hi ha més remei que cansar-se per arribar on un desitja i no deixar-se portar corrent avall. Però sí, la por s'acaba esfumant i tot és més nítid. Petons!
Vafalungo:
La felicitat no és una meta sino un camí!
:-)
Por supuesto!!
Las excusas no hacen más que retrasar nuestro despegue a tierras soñadas y lugares inimaginables!!
Claro que voy contigo porque no me reconozco en otro lugar que no tenga sueños por delante y el dasafío pleno de la aventura.
Besos VAFA!!
Sil
HE LLEGIT BÉ???? CRESTES????? JO EN VULL BEURE!!!AMUNT AMUNT!!!
PETONÍSSIMS! MARAYAH
Què t'anava a dir: Sí, però no tots els camins porten a Roma, ni a la felicitat. ;P
Sil: Con compañeros de viaje así como para no desplegar las alas! Besos!
Maryah: Has llegit bé. Amunt!
Eii! Que jo també m'apunto. Cap amunt, a escalar a nadar a contracorrent i a tot el que faci falta!!!
Un petonet
Cap amunt doncs, Audrey! El mapa del tresor ens portarà a descobrir volcans i ratpenats, però valdrà la pena. Petonets!
Publica un comentari a l'entrada