Les coses no sempre són el que semblen.
A vegades semblo una ceba. Porto capes i capes d'impostures.
A vegades semblo un estel que cau, fugaç i lluminós, però efímer i llunyà.
A vegades semblo un equilibrista, transitant per precipicis a les fosques.
A vegades semblo una espelma amb una flama que vacil·la sense rumb.
A vegades semblo un fotògraf, retratant bocins escapçats d'una realitat que delira.
A vegades semblo un mercader, venent la meva ànima al qui me n'ofereixi més.
Però les coses no sempre són el que semblen.
9 comentaris:
A veces soy palabra buscando un lector que me de vida..a veces soy lector buscando una palabra que me de serenidad..a veces soy serenidad que viene a buscarte..a veces soy tu..y a veces solo a veces, soy simplemente yo...Un abrazo muy fuerte.y muchas gracias por llegarme siempre (y no a veces) a tocarme el alma.
¡Yo no lo habría dicho mejor!
¡Chiquillo sigo fascinada por tu buen gusto para la música y para escribir! Ya sé que soy una pesada pero no me canso de decirlo.
A vegades ets un mariner que intenta conduir la barca a terres més afortunades... i mira, ara ja hi estas arribant! :)
A vegades ets tot això... però sempre seras una gran persona. Això no t'ho treu ningú.
Un petó, gràcies
Itzara: Muchas gracias a ti por estar, por dejar que llegue y por ser. Un beso!
La punta de mi lengua: Me alegra que las notas que se escapan del charquito te gusten. De veras. Un abrazo!
LLuNa: La meva barca i jo seguim el rumb que ens marquen els estels. Una gran persona no ho sé, una persona gran per ara no. ;P
Un petó molt gran.
A veces pareces un poeta
A veces pareces un narrador
Pero siempre, y no sòlo a veces, me aportas algo en què pensar. Pero en definitiva lo que importa no es sòlo lo que pareces sino lo que eres. A mi tambièn me gusta venir aquì. Salgo mejor que como entrè. Abrazo
M'AGRADES!!!!!!
no és el que sembles, és el que ets... ;)
Res és el que sembla però ho anem captant, els anys ens ensenyen molt crec jo... Salut!
Rossana: De eso se trata, que el viaje termine mejor que como empezó, y además disfrutar del paisaje. Un abrazo!
Laia: :-O! No sé si m'he de posar vermell, però en qualsevol cas, em sento afalagat! :D A mi m'agrada que passis per aquí! Petons!
Nimue: I tant! Però hi ha tanta gent disposada a jutjar segons les aparences que a vegades t'arrosseguen. B7s!
Sense fer soroll: Els anys, les experiències, les pedres del camí. Sí, al final en sabrem una mica i tot... Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada