13.6.09

Summertime

Envoltat de contradiccions,
assumeixo errors innecessaris
i tallo cebes i carabassó.
Tinc fòbia a les certeses,
he deixat d'escriure cartes
i no acostumo a buscar
les raons dels meus silencis.
M'endinso en mons de paper,
però faig un pas enrere
quan criden a files
des dels altars de l'avorriment.
Il·lumino coves amagades
on habiten monstres mil·lenaris
que no saben mastegar.

5 comentaris:

LLuNa ha dit...

Les contradiccions... deixen de ser-ho un cop has escollit. La fòbia a les certeses em sembla que la comparteixo amb tu. I els teus silencis, gaudeix-los encara que sigui un instant. De vegades no cal saber sempre el per què de tot... simplement deixar-se portar i gaudir-ne.
Una abraçada!

Violeta ha dit...

Caram, Vafalungo, no sabia que havies tornat a escriure.

Benvingut i benretrobat de nou. Una abraçada.

fada ha dit...

Està bé assumir els errors, però només els que calgui! Petons.

Rita ha dit...

Assumir-los, però deixant-los enrera, no cal torturar-se amb ells.
Petons!

bufffffffffffffffff ha dit...

genial!!! m'encanta el teu "summertime"...

perque m'encanta com el descrius, perque m'identifico amb les contradiccions, amb els silencis sense raons, perque sí!!!

un somriure i una abraçada!!