2.7.09

Onades

El silenci de les onades m'envesteix.
Escolto des de la sorra.
I callo.

10 somriures:

LLuNa dijo...

Calles, però per dins segur que crides amb més força que mai :)
Una abraçada ;)

nimue dijo...

però... diràs alguna cosa en un moment donat.... no? ;)

Rita dijo...

El silenci de les onades... M'agrada!

Si les escoltes bé, hi pots sentir pau i benestar.
Bon diumenge!

Violeta dijo...

Hi ha silencis que parlen més que mil paraules i mil versos.

Callo també.

stel dijo...

Quines ganes de mar i de silencis amb les onades de fons, aish, quines ganes de vacances......
Una abraçada!

mar dijo...
El autor ha eliminado esta entrada.
mar dijo...

moltes vegades calen els silencis per poder trobar les paraules precises...

fada dijo...

Doncs, a mi sempre m'ha agradat seure prop del mar i sentir el so de les onades, sobretot a la nit. Un petó.

ya sabes quiín soy dijo...

vafalungo,
es estupendo reencontrarte y comprobar el hermoso presente de tu alma sensible y soñadora. El lugar de mi corazón en el que te depositó el destino un buen día sigue allí, imposible que alguien lo ocupe porque está contigo.
Muchos besos.

vafalungo dijo...

LLuNa: Callant es poden dir moltes coses, i també es poden cridar. Però hi ha silencis que no s'han d'enterrar sota la sorra. Una abraçada!

Nimue: Sí, en algun moment, suposo... :P

Rita: Sí, em sembla que els ocmenço a sentir? Bon dimarts!

Violeta: I hi ha versos fets de silencis i d'onades! Una abraçada!

Stel: Aish, sí... llàstima que ja se m'han acabat... :(

Mar: I a vegades el mateix silenci és la paraula precisa. :)

Fada: Sí, però a vegades el so es converteix en silenci. Deu ser algun encanteri? Un petó!

Ya sabes quién soy: Muchos besos de vuelta.