2.7.09

Onades

El silenci de les onades m'envesteix.
Escolto des de la sorra.
I callo.

10 comentaris:

LLuNa ha dit...

Calles, però per dins segur que crides amb més força que mai :)
Una abraçada ;)

nimue ha dit...

però... diràs alguna cosa en un moment donat.... no? ;)

Rita ha dit...

El silenci de les onades... M'agrada!

Si les escoltes bé, hi pots sentir pau i benestar.
Bon diumenge!

Violeta ha dit...

Hi ha silencis que parlen més que mil paraules i mil versos.

Callo també.

stel ha dit...

Quines ganes de mar i de silencis amb les onades de fons, aish, quines ganes de vacances......
Una abraçada!

mar ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
mar ha dit...

moltes vegades calen els silencis per poder trobar les paraules precises...

fada ha dit...

Doncs, a mi sempre m'ha agradat seure prop del mar i sentir el so de les onades, sobretot a la nit. Un petó.

ya sabes quiín soy ha dit...

vafalungo,
es estupendo reencontrarte y comprobar el hermoso presente de tu alma sensible y soñadora. El lugar de mi corazón en el que te depositó el destino un buen día sigue allí, imposible que alguien lo ocupe porque está contigo.
Muchos besos.

vafalungo ha dit...

LLuNa: Callant es poden dir moltes coses, i també es poden cridar. Però hi ha silencis que no s'han d'enterrar sota la sorra. Una abraçada!

Nimue: Sí, en algun moment, suposo... :P

Rita: Sí, em sembla que els ocmenço a sentir? Bon dimarts!

Violeta: I hi ha versos fets de silencis i d'onades! Una abraçada!

Stel: Aish, sí... llàstima que ja se m'han acabat... :(

Mar: I a vegades el mateix silenci és la paraula precisa. :)

Fada: Sí, però a vegades el so es converteix en silenci. Deu ser algun encanteri? Un petó!

Ya sabes quién soy: Muchos besos de vuelta.