Ens hem quedat de pedra?

Hem vist pedres, hem menjat,


Ens hem submergit en el passat i hem vist reflexada la història,


Hem trepitjat el teatre on s'escenifiquen les il·lusions i hem trobat el camí que porta a tot arreu.

See you later.../ Hasta luego...

(Cañón del Sumidero, Chiapas, México)

Sant Jordi

Adriana, Alba, Belén, Caterina, Marina, Elena, Eli, Bet, Aina, Diana, Asun, Eneritz, Amparo, Fina, Helena, Imma, Íngrid, Isabel, Joana, Judith, Ona, Julia, Ariadna, Laia, Lucrecia, MªJosé, Mariona, Mònica, Roser, Soraya, Ester, Sílvia , Anna, Sonia, Sandra, Maria, Georgina, Heloise, Lourdes, Martina, MªAntònia, Eulàlia, Pilar, Noe, Sara, Meritxell, Iris, Lourdes, Verònica, Marta, Raquel , Emma, Marlene, Cristina, Rosario, Miriam, Claudia, Olga, Jenny, Elsie, Amaia, Rebeca, Dolors, Elisa, Clara, Ana, Mireia, Rebeca, Mercè, Núria, Laura, Irene, Mar, Iolanda, Gemma, Iria, Berta, Carol, Natàlia, Elsa, Bea, Neus, Montse, Patricia, Marie, Carme, Olatz, Lidia, Susana, Ximena, Valentina, Fiorela, Xènia, Eva.

Per a totes vosaltres, per ser-hi.
Para todas vosotras, por estar ahí.

Preguntes?

Ella está en el horizonte -dice Fernando Birri-.

Me acerco dos pasos, ella se aleja dos pasos.
Camino diez pasos y el horizonte se corre diez pasos más allá.
Por mucho que yo camine, nunca la alcanzaré.
¿Para qué sirve la utopía? Para eso sirve: para caminar.
(Eduardo Galeano)

QUÈ?
COM?
PER QUÈ?

Preguntes encara sense resposta.
Senyals per a un mapa sense nord.
Mentides per construir sobre veritats.
Temps que s'escola, móns per construir.

Asunciones

Hay una alegría extraña en saber que aún podemos estar tristes.
Significa, entre otras cosas, que no estamos perdidos.
Mario Benedetti
(Foto: Vincent P.)

La Recepta

S'agafen uns quants quilos de records, se'ls afegeix un polsim de son acumulada, una traducció endarrerida, unes quantes propostes il·lustrades, un bon grapat de valoracions en llista d'espera i en compte enrere, unes gotes de personatges difosos i retrobats, unes essències de vampirs i fantasmes, un salpebrat de final feliç, una cullerada de gessamí suïcida, un raig de final de vacances inexistents, un doble de cafeïna i ho posem tot al forn durant tot un cap de setmana.
Ho podré digerir?

Girafes?

SERà GIrafa,
pujarà muntanyes
i parlarà amb accent de ponent.
No SERà eGIpci
ni SERà GIroní,
sinó lleidatà.
Benvingut.

La chispa de tu mirada

Si mai m'heu de buscar,
em trobareu en un far,
enviant senyals per evitar naufragis,
anhelant onades a la fosca.

Puertas y paredes

Dentro de estas paredes construyo mi universo.
Lo edifico con palabras, estrellas y sueños.
Mientras, transpiro letras, abrazos y descubrimientos.
Si consigo cruzar la puerta, qué encontraré?

Estabilidad milagrosa?

No sigui dit que no s'avisa.

Paraula d'honor?

Ciutat de Guatemala.
Busqueu habitació?

Prueba superada

Com els protagonistes de moltes noveles, els obstacles apareixen en el moment més inesperat, però el nostre heroi els supera i traspassa límits insospitats. L'argument encara ha de fer molts girs sorprenents, però la trama comença a agafar un ritme trepidant. On ens portarà el proper capítol?

La città eterna

Lo Piset's productions presenta:


Viatge a l'eternitat.
Si xiquets, mos n'anem a escoltar pedres, rememorar glòries passades i admirar el ciment de civilitzacions antigues i presents. Conèixer el passat, disfrutar del present, somiar el futur.
D'aquí a un mes als millors cinemes.

Vivito y coleando

No tinc cap intenció d'utilitzar els seus serveis, però si mai em passés res, no deixeu de trucar-los!
(recomano clicar sobre la imatge per veure-la més gran i observar-ne els detalls, no té desperdici!)
(Foto: Maria R. A prop de la frontera entre Chiapas i Guatemala)

Camins

A vegades un no sap a on desemboca la corrent. Però a algú se li acudeix alguna idea millor que obrir els ulls i disfrutar del paisatge?
(Foto: Patricia C.)

Al ritmo de la banda

No sé si deu ser per l'arribada de la primavera, però sembla que la temporada de concerts va prenent forma. Aquesta nit els Kumbes del mambo (el confetti de colors, per mi és meravellós!), dimarts La Troba Kung-Fú (una rumbeta ben passejada, et cantaria a cau d'orella) i divendres La Carrau (posa-hi herbes i canyella i remena amb alegria). I això que les festes majors encara no han començat.
Però no vindrà malament aquest ritual en el que s'allunyen els mals esperits mitjançant el ball, l'alegria i la complicitat.
Una cançoneta i mos n'anem-em!

La ciencia dels somnis

Ahir vaig anar a veure La Science des rêves. Hi vaig anar a cegues, sense haver-ne llegit cap crítica, sense saber-ne res. I em va encantar. L'univers d'Stephane, el protagonista que barreja el món real i l'oníric, és una preciositat. És un cant a la imaginació, a la creativitat, a l'enginy, a la poesia i a l'humor. No és però, una pel·lícula fàcil. Cal entrar-hi i submergir-s'hi. Això si, un cop dins, aconsegueix dibuixar un somriure que no s'esborra. La inseguretat, la por, la il·lusió, l'amor, l'amistat. Ingredients amb els que es construeixen els somnis. i amb els que s'ha construit aquesta petita meravella.

Love & Hate

Porque sois mi pasión, mi sustento, mi rutina.
Mi presente, mi mareo, mi éxito.
Mi mar de dudas, mi certeza, mi corazón.
Ventana, ilusión y sueño.
Mensaje cifrado, sinrazón.
Mis primeros pasos, mis cumbres, mis tropiezos.
Mis noches en vela, ojos cansados, tinta gastada.
Inmersiones, sorpresas, vergüenza ajena.
Vidas lejanas, propias, cómplices.
Apetitosos, engreídos, muertos de hambre.
Mi sueldo, mi mundo, mi piel.
Mi día a día, mi locura, mi subterfugio.



Porque os amo y os odio.

Salga la luna

Com tothom sap, la Lluna és el país on viuen els llunàtics. Algun astronauta s'hi deixa caure per fer -hi turisme de tant en tant. Aquest cap de setmana hi ha hagut un eclipse, que és el que passa quan tots els llunàtics decideixen apagar la llum. Segurament per protestar per alguna pujada de tarifes de l'electricitat i de la cera per fer espelmes. Però en aquests moments es pot veure que la Lluna en realitat no és blanca, sinó vermella. Però no volen que se sàpiga, no fos cas que aquesta temporada els astronatues preferissin viatjar a Mart o a Júpiter. A Plutó no, que ja no és planeta.

Matrioshkas

A vegades, quan ens obrim, de dins nostre surt un nou jo, una nova nina russa que a la vegada conté un altre jo-nina que amaga un altre jo-nina. Sense totes aquestes màscares, seríem invisibles?