Un somriure per passar la nit

Arremangar-se. Embrutar-se. De suor i de fang. Sota el sol, inclement. Tancar els ulls i escoltar Brahms. Les variacions Goldberg, per exemp...

Retrobar un dietari antic. Rellegir-lo. Descobrir aquell que havia estat però ja no sóc. Descobrir aquell que encara sóc. Recordar monstres ...

Hi ha dies que no em poso l'uniforme d'home avorrit. Són dies en que el carrer es converteix en riu i els vianants segueixen un flau...

Un somriure per passar la nit. Així es deia el meu primer blog. Ara que torno al punt de partida i toca reinventar-me de nou, m'aferro a...

Ja fa algun temps que he aprés a navegar. A hissar veles i a llevar l'àncora, a remar quan és necessari. Les moltes tempestes que he vis...

Un vent suau m'embriaga de records i m'anuncia que el món es ple de confeti i de mosquits. Ja no em queden monedes per llançar al po...

De nou, m'aboco a l'insomni. Trec el cap per la lloriguera i contemplo una avinguda àmplia, plena de pollancres, on un aire lleugera...

Sospecho que se trata de eso: de un instante eterno que desaparece tras las cortinas, de una luz imposible que ilumina nuestras almas errant...

Hi ha temps que és de collita; i hi ha temps que és de sembra. Això diuen. Hi ha males herbes, i tant que n'hi ha. I pluja, que dóna de ...

Llegir a Baricco, trobar-te a faltar, saltar d'alegria, oblidar el despertador, descobrir amagatalls, tastar la teva pell, desterrar els...

Ja fa temps que diverses tristeses passatgeres m'embolcallen els sentits, els atordeixen. N'hi ha de blaves, està clar, que giragons...

Em desvesteixo de nou. Les veritats absolutes i les frustracions quotidianes m'ofeguen, i ja no em queden màscares rere les que amagar-m...

El silenci de les onades m'envesteix. Escolto des de la sorra. I callo.

Envoltat de contradiccions, assumeixo errors innecessaris i tallo cebes i carabassó. Tinc fòbia a les certeses, he deixat d'escriure car...

Transito pel desert, sense dunes ni cactus. A l'oest, un filat de cinisme. Al sud, les arenes movedisses de la ingenuïtat. Al nord, les ...

Querido Don Mario: Leo que su voz se ha apagado y que su pluma ya no volverá a transmitirnos la alegría de creer en la dignidad y, como si f...

Les pàgines en blanc d'un llibre, un oceà sense onades, un ratolí sense formatge, un futur sense redempció, les premonicions més inexact...

El fum d'una nit sense estels, la claror acollidora d'un far no molt llunyà, unes petjades que ningú no sap on van, un volcà apagat ...

Els que ens quedem enmig del bosc no sabem on mirar quan el vertigen de caminar sense brúixola ens domina l'instint. Els que tremolem al...

El nostre heroi, de tant en tant, puja al tren de la felicitat. És un tren que ningú no sap on s'atura, on les finestres mostren paisatg...