Hi ha temps que és de collita; i hi ha temps que és de sembra. Això diuen. Hi ha males herbes, i tant que n'hi ha. I pluja, que dóna de beure a la terra assedegada. Hi ha el fred que glaça, i hi ha la pedra. I hi ha el sol que fa créixer. I la lluna. Sempre la lluna. I hi ha arrels. I hi ha els fruits. Però poden ser amargs, els fruits. Cal saber quan són dolços. I cal saber-los compartir, per tal de no empatxar-se. Hi ha temps de mirar terra enllà i veure-hi clar. I hi ha temps de tancar els ulls i dormir. I somiar el somni de les arrels que volen ser fruit. I volen ser dolç. I hi ha temps en el que s'ha d'ensorrar la mà i sentir que tot està bé. Això diuen.
No sé si sé què vols dir o si vols dir res, però m'agrada com ho dius... :-)
ResponEliminahi ha temps en que no saps, en que no se ... i potser és així com a de ser ... (és una rima totalment casual!)
ResponEliminaHola de nou sret Vafa!
Rita: M'agrada que t'agradi com dic el que dic, encara que no sàpigues què vull dir o si vull dir res, :P
ResponEliminaSrta "Y": Potser sí, potser així és com ha de ser. Hola de nou, senyoreta!
Tinc ganes de que arribi aquest moment en què ensorri la mà i senti que tot està bé. Tard o d'hora arribarà :)
ResponEliminaHola de nou guapo!
Hi ha temps per tot... fins i tot per descobrir espais virtuals tan interessants com aquest!
ResponEliminaAmb el teu permís seguiré passejant!
I tant que arribarà, LLuNa!
ResponEliminaJudith: I tant, no cal que demanis permís, si vols això també és casa teva. Benvinguda!