El fum d'una nit sense estels,
la claror acollidora d'un far no molt llunyà,
unes petjades que ningú no sap on van,
un volcà apagat que tremola d'emoció,
una carícia sense rumb,
un pastís de formatge i una copa de vi,
una espelma apagada, de color blau,
un instant etern que desapareix,
i se'n va.
tot un catàleg de felicitats petites
ResponEliminaPerò que deixa petjada en l'ànima... Que bonic, tot això que escrius! Petons.
ResponEliminaPerò ja tens el teu isntant etern només per tu, admiro com escrius xiquet.
ResponEliminahola, que tal... me pasaba por aca, pero no entendi nada. un saludo
ResponEliminaPerò mai se'n va del tot...
ResponEliminaB7s!
No pot desaparèixer perquè un instant etern com aquest sempre quedarà en la memòria...
ResponEliminaDeliciós!
Petons!
Jesús M. Tibau: Un catàleg també petit, però suficient. Una abraçada!
ResponEliminaFada: Sí, deixen petjades a l'ànima, tot i que a vegades tampoc no saben on van. Petons!
Cesc: Els instants eterns són per tots aquells que els vulguin! Un somriure.
Svor: Bienvenida de nuevo, pues! Un saludo de vuelta!
Nimue: Mai res se'n va del tot, però a vegades s'amaga tant...
B7s!
Rita: Sí, però la memòria és tant traicionera... Petons!
La memòria és selectiva...
ResponEliminaSovint suavitza les coses dolentes i fa grans les bones.
Bon capde i més petons!