Les pàgines en blanc d'un llibre,
un oceà sense onades,
un ratolí sense formatge,
un futur sense redempció,
les premonicions més inexactes.
Un tren que se'n va a poc a poc,
una carta sense segell ni codi postal,
un dentista sense sala d'espera,
un vampir sense donants de sang,
la boira que tot ho envolta,
i jo, que ballo a les fosques.
Al so d'una música silenciosa?
ResponEliminala qüestió és ballar! ;)
ResponEliminaBuit... falta alguna cosa oi?
ResponEliminasi balles és que sents la música!
ResponEliminaperò si has tornat! visca :)
ResponEliminadesprés de la trobada fortuïta de fa unes setmanes al palau robert, em sembla que ens mereixem un sr.te i una posada al dia, no?
una abraçada
[veuràs que amb aquest temps he canviat de casa]
Rita: D'una música silenciosa, però s'un ritme que no s'atura mai! Petons!
ResponEliminaNimue: I tant!! B7s!
Cesc: Sí, sempre falta... Una abraçada!
bufffffff: Només cal escoltar-la bé, :)
Anna: Sí, ens ho mereixem, i tant, i m'expliques el canvi de casa i la resta de canvis. Una abraçada!