Calles, però per dins segur que crides amb més força que mai :)Una abraçada ;)
però... diràs alguna cosa en un moment donat.... no? ;)
El silenci de les onades... M'agrada!Si les escoltes bé, hi pots sentir pau i benestar.Bon diumenge!
Hi ha silencis que parlen més que mil paraules i mil versos.Callo també.
Quines ganes de mar i de silencis amb les onades de fons, aish, quines ganes de vacances......Una abraçada!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
moltes vegades calen els silencis per poder trobar les paraules precises...
Doncs, a mi sempre m'ha agradat seure prop del mar i sentir el so de les onades, sobretot a la nit. Un petó.
vafalungo,es estupendo reencontrarte y comprobar el hermoso presente de tu alma sensible y soñadora. El lugar de mi corazón en el que te depositó el destino un buen día sigue allí, imposible que alguien lo ocupe porque está contigo.Muchos besos.
LLuNa: Callant es poden dir moltes coses, i també es poden cridar. Però hi ha silencis que no s'han d'enterrar sota la sorra. Una abraçada!Nimue: Sí, en algun moment, suposo... :PRita: Sí, em sembla que els ocmenço a sentir? Bon dimarts!Violeta: I hi ha versos fets de silencis i d'onades! Una abraçada!Stel: Aish, sí... llàstima que ja se m'han acabat... :(Mar: I a vegades el mateix silenci és la paraula precisa. :)Fada: Sí, però a vegades el so es converteix en silenci. Deu ser algun encanteri? Un petó!Ya sabes quién soy: Muchos besos de vuelta.
Calles, però per dins segur que crides amb més força que mai :)
ResponEliminaUna abraçada ;)
però... diràs alguna cosa en un moment donat.... no? ;)
ResponEliminaEl silenci de les onades... M'agrada!
ResponEliminaSi les escoltes bé, hi pots sentir pau i benestar.
Bon diumenge!
Hi ha silencis que parlen més que mil paraules i mil versos.
ResponEliminaCallo també.
Quines ganes de mar i de silencis amb les onades de fons, aish, quines ganes de vacances......
ResponEliminaUna abraçada!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminamoltes vegades calen els silencis per poder trobar les paraules precises...
ResponEliminaDoncs, a mi sempre m'ha agradat seure prop del mar i sentir el so de les onades, sobretot a la nit. Un petó.
ResponEliminavafalungo,
ResponEliminaes estupendo reencontrarte y comprobar el hermoso presente de tu alma sensible y soñadora. El lugar de mi corazón en el que te depositó el destino un buen día sigue allí, imposible que alguien lo ocupe porque está contigo.
Muchos besos.
LLuNa: Callant es poden dir moltes coses, i també es poden cridar. Però hi ha silencis que no s'han d'enterrar sota la sorra. Una abraçada!
ResponEliminaNimue: Sí, en algun moment, suposo... :P
Rita: Sí, em sembla que els ocmenço a sentir? Bon dimarts!
Violeta: I hi ha versos fets de silencis i d'onades! Una abraçada!
Stel: Aish, sí... llàstima que ja se m'han acabat... :(
Mar: I a vegades el mateix silenci és la paraula precisa. :)
Fada: Sí, però a vegades el so es converteix en silenci. Deu ser algun encanteri? Un petó!
Ya sabes quién soy: Muchos besos de vuelta.