Ahir vaig anar a veure La Science des rêves. Hi vaig anar a cegues, sense haver-ne llegit cap crítica, sense saber-ne res. I em va encantar. L'univers d'Stephane, el protagonista que barreja el món real i l'oníric, és una preciositat. És un cant a la imaginació, a la creativitat, a l'enginy, a la poesia i a l'humor. No és però, una pel·lícula fàcil. Cal entrar-hi i submergir-s'hi. Això si, un cop dins, aconsegueix dibuixar un somriure que no s'esborra. La inseguretat, la por, la il·lusió, l'amor, l'amistat. Ingredients amb els que es construeixen els somnis. i amb els que s'ha construit aquesta petita meravella.
6 comentaris:
jo vull aquestes manssssssssss!
Per aconseguir-les has de fer-te maquetista de calendaris promocionals.
I no acabar de distingir del tot entre somnis i realitat.
Afegeix-hi una mica d'imaginació, un polsim de creativitat i ja ho tindríem!
És que ara fer-me maquetista de calendaris... no hi ha cap manera més fàcil? Amb la segona part o la última no n'hi hauria prou?
Pots provar de fer-te trompetista en una banda de Jazz o intentar arreglar rellotges antics.
Sino, en comptes de les mans igual et creixen les orelles o els ulls.
Es un hermoso video clip, hay escenas buenísimas y otras muy poéticas. Pero la trama me pareció bastante floja, una excusa para las escenas que tenía pensado hacer. O qué le parece, señor editor?
Me parece, Doctora, me parece.
Pero igual merece la pena por la preciosidad y la maestría con que transmite como el protagonista utiliza los sueños para soportar mejor una realidad que debido a su sensibilidad se le hace insoportable. No cree?
Publica un comentari a l'entrada