La Chef de El almuerzo me ha invitado a participar en un meme, así que, aún sin saber muy bien de qué se trata, ahí voy.
Según nos cuenta en su post:
Este juego es muy sencillo solo tiene 4 reglas:
1. Cada jugador(a) comienza con un listado de 8 cosas sobre sí mismo.
2. Tienen que escribir en su blog esas ocho cosas, junto con las reglas del juego.
3. Tienen que seleccionar a 8 personas más para invitar a jugar, y anotar sus blogs/nombres.
4. No olvides dejarles un comentario en sus blogs respectivos de que han sido invitadas a participar, refiriendo al post de tu blog: "El Juego".
De manera que:
1.- Tengo muy mala memoria visual. Cuando alguien me reconoce tengo que dejar que hable un rato para recordar quien es y de qué le conozco.
2.- Hace años recibí clases de percusión africana y llegué a tocar en un concierto delante de un montón de gente.
3.- Aunque mi única fe es el optimismo, creo en las casualidades y en la Diosa Fortuna.
4.- En cada viaje que hago cambio algo mi aspecto físico, quizá para mostrar la evolución interna que he sufrido.
5.- No podría vivir sin los abrazos de mis amigos.
6.- Hace un año me publicaron una poesía en una revista. Al releerla me da vergüenza lo mala que es.
7.- Mi imagen ilustra dos meses (marzo y agosto) de un calendario que hicimos con unos amigos, al estilo del de los bomberos, pero sin ser bomberos. Nos quedó relindo y estoy muy orgulloso del resultado.
8.- Aunque pronto cambiaré el número de decenas con el que cuento mis años, me sigo sintiendo un niño pequeño que observa el mundo por primera vez.
Y se lo paso a:
Después del éxito arrollador del juego, a quien quiera que pase por aquí y le apetezca.
Marta
Fa 5 mesos
4 comentaris:
1.- Jajajaja...Bueno, tú sonríe y deja que hablen!
2.- Ostras, que escondido lo tenías...
3.- Yo también. Soy agnóstica del raciocinio radical...
4.- Eso es bueno...evolucionas.
5.- Y el de los libros. Abrazos gratis para ti.
6.- Una regla de oro: Jamás releas lo que ya escribiste!
7.- Qué imagen,la del barquito? o la la laguna al otro lado del charco?
8.- Bienvenido al mundo de Nunca jamás.
Un abrazo.
1.- Eso hago. Aunque alguna vez he tenido una conversación entera sin saber con quien.
2.- Sí, todos tenemos un pasado.
3.- Podríamos montar una secta. Se llamaría algo así como "Racionales, vayanse al carajo!"
4.- Eso intento.
5.- Sí! Abrazos de todos para todos! el mundo se vería algo mejor.
6.- Más que releer me gustaría rescribir.
7.- No son fotos que hice yo, sino que me hicieron a mi. El ocho de enero pasado, en este mismo blog, está la de marzo, pero en versión "apta para todos los públicos".
8.- Gracias! A veces creo que soy más niño ahora que diez años atrás.
Un abrazo de vuelta!
1.- Solc trigar mesos a fer aquests jocs, però acabo fent-los. Mil disculpes... però pitjor són els que no l'han fet, no?
2.- Del punt u se n'extrau que solc fer el que dic que faré, però no sé quan.
3.- Tinc una tendència innata (o adquirida) al poliactivisme. Al llarg de la vida he: fet 12 anys de ballet clàssic, 3-4 de jazz, 1 de claqué, 3-4 de teatre, 5 de piano, uns quants de guitarra esporàdics i autodidactes (encara en curs), muntat a cavall, jugat a tenis, jugat a golf, fet un curs de submarinisme, estudiat anglès, francès i alemany (encara en curs), anat a costura (em van sortir uns pantalonets fantàstics) i a mecanografia (cosa que em permet escriure això amb una fluïdesa supersònica), ganxet i punt de creu (vegi's bosseta del Sergi), un curs de percussió que em va dur a formar part de percuvâbé (actualment en període de rehabilitació), acabat una carrera, fet el CAP, fet una campanya de mostreig a les Illes Medes, saltat en parapent... i descansat molt poc...
4.- Del punt tres se n'extrau que a voltes puc semblar polifacètica. Però només ho semblo, perquè si s'hi fixa, ho he deixat gairebé tot a mitjes (i mitjons).
5.- La meva passió frustrada és el dibuix/pintura/art en general. Dibuixo/pinto/artejo en general a estones lliures (???), però tinc pendent des de fa ben bé quaranta-vuit anys, fer un curs com déu mana. Qui diu curs, diu cursos. Qui diu cursos, diu carrera.
6.- Avui he començat els cursos de nivell D de datalà i em tornaré automàticament molt repel·l·l·lent, per què sap, a mi em posen els homes que no fan faltes d'hortogràfia (espero reaprendre com coi s'escriuen els perquès).
7.- Els últims anys m'he adonat que la persona que més estimo d'aquest món és la meva àvia i a més puc dir que el meu besavi (l'avi Ramon) em va ensenyar a llegir i escriure. Aquest sentiment i aquests records, de vegades em fan plorar d'alegria.
8.- Del punt set s'intueix que tinc tendències a plorar... però ploro per la bellesa! La música em fa plorar més cops dels que voldria, i els plors em fan quedar en evidència davant de massa gent. Un moment "plor" que em va captivar va ser quan vam alliberar les primeres 100 tortuguetes marines acabades de néixer allà al Carib. Va ser de pell de gallina veure-les endinsar-se a l'oceà, tan petites... era preciós... i saber que amb una mica de sort, potser UNA sobreviuria, va tenyir el plor d'una mica de tristesa, no ho negaré.
1.- Sí, dóno fe que els fa.
2.- Cumpleix les seves promeses i les seves amenaces. Haurem d'anar en compte, doncs.
3.- Uix, aquest poliactivisme m'ha cansat només d'imaginar-ho! Un curs de descans no creu que li aniria bé?
4.- Deixar-se posats els mitjons (o les mitges) diuen que no és recomanable, però a mi no em sembla tan greu.
5.- Una carrera com déu mana amb pistoletasso de sortida, avituallaments i arribada a meta en un esprint?
6.- Ui, els perqués. Jo vaig començar un curs de nivell D, i el vaig deixar amb les mitges posades.
7.- No tothom ho pot dir això. Plori, plori, que plorar per això val la pena.
8.- Les tortugues m'acostumen a caure bé, tampoc ho negaré. Pensi que aquesta tortuga seva haurà sobreviscut, i està allà nedant.
Felicitats pels deures ben fets! Ha obtingut una bona nota.
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada