Ja no corro el perill de naufragar. Mentre arreplego somnis impossibles i camins empedrats, aniquilo dubtes innecessaris i encenc la foguera amb la que em protegeixo d'un fred que ja no tinc. Després, t'abraço. I sí, les paraules se les emporta el vent, però el tacte de la teva mirada quedarà tatuat a la porta de l'armari dels records eterns. I valdrà la pena. I tant.
Has tornat! I com sempre amb escrits que m'agraden... :-)
ResponEliminaCAda escrit què fas, és una part de tu que escrius amb paraules tant maques com amagades...
ResponEliminaOoohh!!! que bé que ja tornis a estar per aquí! Ja trobavem a faltar els teus escrits. I parlo en plural perquè estic segura que tots els que et llegim pensem igual, que ets un crak!
ResponEliminauna abraçada!
...doncs jo demà no arreplegaré somnis... sinó bolets amb cert nebot de color daurat...
ResponEliminaper cert: hola! :)
Molt bones! Quinze dies incomunicat?
ResponEliminaJa no poses música?
:)
ResponEliminaOh... molt bonic! Ja no ens trobem mai... :(
ResponEliminaA l'armari s'hi guarden tantes coses enmig dels jerseis i bufandes, pantalons i tovalloles... vaig a veure què hi trobo! :)
Un petonàs!
Totalment d'acord amb la Iruna. Cada dia passant a veure si el telegrama ja havia caducat. I avui, sí! Un dels teus escrits, concisos però intensos, carregats de tendresa. Esperar ha valgut la pena. I tant. Un petó.
ResponEliminaEl tacte de les mirades són tan bonics com els posts que escrius :)
ResponEliminaEl tacte de les mirades són tan bonics com els posts que escrius :)
ResponEliminaEl tacte de les mirades són tan bonics com els posts que escrius :)
ResponEliminaEl tacte de les mirades són tan bonics com els posts que escrius :)
ResponEliminaHi ha records que mai s'olviden.
ResponEliminatinc la sensació que tu ja ets massa valent com per a naufragar...
ResponEliminaEt trobava a faltar!! :)