14.9.08

Qui m'havia de dir

Qui m'havia de dir que, a aquestes alçades, em trobaria no amb un sinó amb dos djinns disposats a guiar-me cap a la sortida del laberint. Però com tothom sap, els djinns són bromistes i engalipadors, de manera que em volen portar per camins diferents. Un cap a la direcció de les herbes amargues i les paraules encertades, l'altre cap als volcans de foc i el vent que bufa l'enteniment. I com que ja ho diu el proverbi, que cal anar amb compte amb el que es desitja ja que podria fer-se realitat, buscaré un mirall on es reflecteixi la lluna i trencaré els rellotges que em neguen. Després, apagaré el llum i volaré.

11 comentaris:

  1. Ves on et porti el cor... :-)
    Petons!

    ResponElimina
  2. uiui! vigila amb els djinns! ;)
    si cadascú et vol portar cap un costat, jo tiraria recte, per si de cas. O cap amunt ;)

    ResponElimina
  3. qui ho havia de dir! i que tant d'estirar no et parteixin en dos eh!

    ResponElimina
  4. Compte amb els djiinns!! Tal i com apunten per aquí dalt, fes cas de la teva intuïció que de ben segur arribaràs a sortir d'aquest laberint volant!
    Molt bonic Vafalungo... com sempre!!!

    ResponElimina
  5. jo diria que els djinns et guiaran cap a realitats desitjades, crec que hauries de confiar en ells i deixar-te portar pels camins de paraules i vents, herbes i focs, llunes i miralls... per aquí hi ha la sortida del laberint... segur!

    ResponElimina
  6. El millor és no esperar-ho i veure com es compleix, vola i qui t'ho havia de dir...

    ResponElimina
  7. Aniol, que no vaig pensar a felicitar-te.

    PER MOLTS ANYS!!!!Ja sé que vaig molt i molt tard, però val més tard que mai.

    Un somriure de complicitat i una abraçada d'aniversari.

    ResponElimina
  8. Desitja, desitja...
    Desitja tu...
    Desitjo jo...
    Desitgem nosaltre....

    Aixxx... vinga aquests somnis!!!

    ;-)

    ResponElimina
  9. ja saps quin djinn seguir?? sigui quin sigui, endavant!!! sort i bon viatge!!

    un somriure i un petó!

    ResponElimina
  10. Però també són unes criatures entranyables i, amés, mentre t'alliberin del minotaure, tant se val on et portin, oi? Un escrit molt bonic, Vafalungo. Petons.

    ResponElimina
  11. Rita: Ho provaré, però és que el laberint no és senzill. Petons!

    Nimue: Millor cap amunt, sempre amunt! B7s!

    Estrip: Això espero, :P

    IruNa: Ho provaré, i sí, aniré amb compte! B7s!

    Mar: Trobaré la sortida, ja ho crec! Petons!

    Cesc: Veurem si es cumpleix o no. Una abraçada!

    Anna: Moltes gràcies! :P

    Eli: Desitgem tots, sí :)

    Buffffff: Seguiré el meu camí, i el djinn que vulgui acompanyar-me serà benvingut. B7s!

    Fada: El minotaure ja no em fa por. i sí, són unes criatures entranyables. Petons!

    ResponElimina