Els dracs que temps enrere em feien tremolar ara em semblen sargantanes espantades. Potser no és tan mala idea pujar al primer tren que passi i aparèixer enmig del desert del Sudan, a la plaça Virreina o al teu costat. Qui sap què hauria passat si les meves caravel·les no haguessin naufragat, però en el mar de l'oblit els comiats tenen gust de cendra. I tot i que segueixo sense aprendre'm les normes del joc ni les passes del ball, conto les postes de sol que s'amaguen darrere de la meva mirada i em fa l'efecte que encara he de veure moltes llunes.
Suposo que arriba un moment en què podem mirar als ulls als nostres particulars fantasmes i sentir que ja no ens fan por. Els naufragis serveixen per aprendre a nedar enmig de les dificultats d'un mar d'incerteses. Les teves paraules, escrites amb una bellesa inimaginable, desprenen esperança i tendresa. No puc evitar somriure i donar-te les gràcies per aquest regal.
ResponEliminaEstic segura que veuràs moltes més de llunes i postes de sol.
una abraçada!
i taaant que has de veure moltes llunes! i aprendre els passos del ball! ;)
ResponEliminaPreciós
ResponEliminaAgafa ara mateix el bitllet que et porti a veure totes aquestes llunes, i pel cami ja aprendras les passes de ball. Per les normes no em preocuparia gaire, i per la destinació tampoc. Un escrit preciós, molt esperançador. Ha estat el millor del dia d'avui. GRACIES.
ResponEliminaIruNa: Suposo que sí, que encara ens queden moltes llunes i moltes postes, i moltes llàgrimes també. Però ara sé que si torno qa naufragar podré convertir-me en submarinista. Petons!
ResponEliminaNimue: Ja ho provo, però perdo els passos. De totes formes, provaré de seguir el ritme. B7s!
Cesc: Gràcies! Una abraçada.
Laia: Així que trobi les taquilles me n'hi vaig, doncs! Petonets!
El millor d'haver naufragat és saber que sempre se'n surt reflotat. Veuràs moltes i millors llunes, i sols, i estels, i moments, i...
ResponEliminaPetons!
Llunes, postes de sol, i veure nèixer dies... tants i tants....
ResponElimina;-)
Rita: Sí, i el fons marí és una meravella. Les llunes i els estels, també. Petons!
ResponEliminaEli: Sí, tants i tants... B7s!
les normes del joc... mai s'aprenen del tot, de totes maneres, sempre cal fer alguna "trampeta" per avançar... i veure noves postes de sol i descobrir les mil cares que la lluna ens ofereix!!!
ResponEliminabon cap de setmana llarg!!!
Ja ho diuen: feta la llei, feta la trampa, però per a saltar-se bé les normes primer cal conèixer-les, i jo segueixo sense manual d'instruccions. Aix. Bona setmana i una abraçada!
ResponElimina