A vegades tanco els ulls. I viatjo a tots els països als que no he estat. Encantadors de serps, maquinistes i trapezistes em donen la benvinguda. I no tinc por. Viatjo sense maletes ni reserves, i sense diccionaris de butxaca. En paisatges grocs, conec enigmàtics espantaocells que em parlen de la lluna, trobadors i ballarines que em conviden a sopar i submarinistes que em parlen del seu món de color blau. Durant aquests viatges, només plou quan fa massa calor, o quan estic massa trist. Escric postals que no necessiten segells i brindo per la descoberta. I quan obri els ulls sabré que he fet una pausa en el camí, però que m'esperen moltes més aventures.
Quan obres els ulls també hi ha mil coses que valen la pena! :-)
ResponEliminaI tant que sí. És només que a vegades es viatja més lluny amb els ulls tancats. Però sense oblidar el que ens envolta, clar.
ResponEliminam'encanten aquests viatges. m'hi convides?
ResponEliminaI tant, Daina! Viatjar ben acompanyat sempre és un plaer.
ResponElimina